Què hem de pensar quan se’ns diu que: “Barcelona es gira cap a la muntanya i farà que Collserola penetri a la ciutat”?

En relació a l’acte de presentació del primer projecte urbanístic de CiU que l’Ajuntament de Barcelona va fet públic el passat mes de setembre, cal remarcar el següent:

Esperem que aquest urbanisme no actuï com sempre ha fet, pressionant encara més els ecosistemes naturals de Collserola.

Si el què pretenen, com diuen, és fer baixar Collserola a la ciutat, per què no ens parlen de projecte naturalístic? Consisteix, diuen, en “girar cap a la muntanya per ordenar i connectar el Parc de Collserola a través de 16 corredors, amb l’objectiu d’esborrar les fronteres entre la naturalesa i la ciutat”. Amb això entenem que el que es vol esborrar és la part de natura que queda fora del Parc Natural, i el que és pitjor, que ho pretenen fer abans d’haver redactat i aprovat el Pla Especial de Protecció del Parc Natural de Collserola.

Diuen que es fa per ordenar el Parc Natural. La natura que el parc entranya és salvatge i no cal ordenar-la ni dir-li com ha de créixer, per això és protegida amb la categoria de Parc Natural. Diuen que esborraran les fronteres, pot ser ho faran amb noves construccions?

Segons el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà Antoni Vives, ara es tracta d’obrir la muntanya de Collserola, per fer-la més accessible i entrellaçar-la amb l’entorn urbà, salvant els obstacles que fan de barrera, com ara la Ronda de Dalt. En aquest aspecte se’n recordaran de recuperar els antics camins per fer possible l’accés peatonal als visitants del Parc Natural? I de facilitar l’accés, suprimint les tanques dels boscos públics del Laberint, Mundet, Ribes, Tibidabo…?

Es tracta, segons Vives, d’un “projecte de renaturalització de la ciutat que s’emmarca en l’estratègia de convertir Collserola en el gran parc central metropolità”. Perquè s’encaparren a parlar del parc central metropolità i no parlen del Parc Natural de Collserola? Renaturalitzar la ciutat començaria per arrencar el ciment que omple tantes zones verdes de la nostra ciutat. L’Ajuntament ha destinat 250.000 euros a convocar els concursos aquest mateix mes perquè un centenar d’equips multi-disciplinaris 5 o 6 per a cada “porta” o corredor, formats per arquitectes, urbanistes, paisatgistes, experts en viabilitat i enginyers presentin les seves propostes”. Caldrà comprovar el numero de biòlegs i la imparcialitat dels jutges.

I per què abans d’un mes? Com pensen que la ciutadania podem participar, si no ens donen temps, ni ens convoquen?

L’arquitecte i gerent d’Hàbitat Urbà, Vicent Guallart, ha detallat que els 16 projectes per obrir les “16 portes” a Collserola se situen en la Diagonal, Pedralbes, Sarrià, Vallvidrera, Les Planes, Bellesguard, Tibidabo, Penitents, Sant Genís, Montbau, Horta, Canyelles, Roquetes, Trinitat, Torrebaró i Ciutat Meridiana.

Diuen que és el model que es vol exportar a la resta del món. El primer projecte ideat pel nou equip municipal de CiU “és el primer pas per construir el nou model de ciutat que pensem”. Un model que no permet la participació, que es fa a corre-cuita i que seran els grups d’arquitectes, urbanistes, paisatgistes, experts en viabilitat i enginyers, els que acabaran fent i imposant aquest “nou model de ciutat que pensem”. Vives ha explicat que “cada corredor tindrà un tractament específic, en un model urbanístic que vol exportar a la resta del món”. “Farem que la naturalesa baixi a la ciutat i que les persones puguin pujar a la naturalesa amb naturalitat”, i uniran Collserola amb els parcs situats per sota de la Ronda de Dalt.

Perfecte!, el que sempre hem reclamat!, això sí, recordar que ja hem perdut els espais d’unió que, a mitjans dels anys 90, quan ho reclamàvem, encara restaven naturals i també, tant temps! La gran “aposta urbanística de l’equip de Trias” no ha concretat quins elements urbanístics inclourà cada projecte, que dependrà de les idees que guanyin els concursos. S’han compromès a implicar els veïns afectats. Els veïns afectats no sabem a què esperen per fer-ho. Com si en un mes pogués estar enllestit!

No han descartat noves àrees urbanes, la construcció d’equipaments i habitatges… Ja hi som!, aquí és on dol a Collserola. I tot dependrà de les idees que guanyin els concursos? Inadmissible, no hem pas lluitat força, per tal de protegir Collserola de l’especulació urbanística i aconseguir proclamar per llei el Parc Natural, per què ara corre i cuita tot quedi en mans de les pitjors de les conselleres, les preses.

La recuperació d’espais agrícoles o el cobriment d’algun tram de la ronda, són antigues reivindicacions que, esperem veure concretades així com que es recuperin les zones agro-forestals com, per exemple, la de can Piteu, i es cobreixi la Ronda, si més no, entre Sant Genís i Teixonera.

La gran aposta urbanística de l’equip de Xavier Trias, també vol completar la carretera de les Aigües en aquest mandat i connectar-la amb el riu Besòs, i acabar els 16 eixos de connexió de Collserola amb Barcelona, en un màxim de vuit anys. L’any 1996 el Col·lectiu Agudells vam dur la lluita de la carretera de les aigües, la pretenien fer a cota fixa. Al final acceptaren el criteri d’anar resseguint els camins existents, fet que estalvià força mals a Collserola i diners de l’erari públic. De totes formes, resta obrir el darrer tram, precisament el de Sant Genís dels Agudells. Com ho facin, depèn també del veïnat. O no pensa així l’alcalde Trias?

També es preveuran zones d’aparcament, diuen que per fer més accessible el parc als ciutadans que no puguin arribar en transport públic. Més aparcaments? una aposta caduca sobre el tipus de transport menys col·lectiu. No ho permetrem. Amb el que ens va costar aconseguir el servei públic de microbús i el que li ha costat entendre al barri l’estretor dels seus carres per tal de no malmetre més la muntanya, i que ara ens omplin el barri de coxes… no acceptarem que un cop més els cotxes omplin les zones verdes. Reclamem que intensifiquin els transports públics existents. Que s’ampliin els horaris del 212. Quants cops els veïns de Sant Genís han hagut d’abandonar les audiències públiques o d’altres actes socials per què el darrer autobús acaba el servei massa d’hora?

El consistori té previst seleccionar, abans que acabi l’any, els equips interdisciplinaris que concursaran i, presentar els guanyadors durant el primer trimestre del 2012 per iniciar els treballs en el segon trimestre de l’any vinent. L’Ajuntament no ha calculat quants diners costarà dur a terme el projecte urbanístic, perquè dependrà de les propostes que resultin guanyadores. Preses i més preses. On i per quant serà la participació ciutadana?

Vives va reconèixer que serà un volum important d’inversió la que s’esmerçarà en aquest projecte, s’ha compromès a tenir acabada la connexió total de Barcelona amb Collserola en dos mandats.

Sembla que tot plegat depengui d’un concurs. Com podrem participar les entitats, grups, i col·lectius que conformem la societat civil? No podrem dir la nostra abans del concurs?

Y les persones Sr. Trias que no anava a governar la ciutat de les persones?. Les persones seguim reclamant una democràcia participativa, volem que s’ens tingui en compte i s’ens deixi participar activament en l’esdevenidor de la nostra ciutat, la que volem.

Cal exigir a l’alcalde Trias que prioritzi la conservació de Collserola i no inicii cap projecte, sense abans haver redactat i aprovat el Pla Especial de Protecció del Parc Natural de Collserola.

Juli Fontoba i Sogas

Vicepresident dels Consell de barri de Sant Genís dels Agudells

Membre del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola

I membre del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Collserola i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Què hem de pensar quan se’ns diu que: “Barcelona es gira cap a la muntanya i farà que Collserola penetri a la ciutat”?

  1. Pep Barba diu:

    Colserola està en un abandonament total. Una de les prioritats fora reforestar amb les espècies més adaptades, roures i alzines. Els pins bords que ara hi creixent es moren per manca de sól adient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *