Jardí Eclèctic

Jardí Eclèctic

 

Conta Barcelona amb un especial patrimoni a Horta. Els
no prou coneguts Jardins del Laberint . Durant els quaranta anys que fa que es
propietat municipal, es a dir que ha tingut la responsabilitat de garantir la
integritat monumental d’aquest conjunt , ha estat incapaç de conservar-l-ho.
Peró avui no es d’això del que volem parlar.

El setè marques d’Alfarràs, pels volts de l’any 1880
destina un dels espais a tocar el Palau, per a convertir-l-ho en el jardí
Domestic, denominat també i avui amb mes raó que mai, Jardí Eclèctic. Es tracta
d’un Jardí que trenca el regit esquema acadèmic, on conviuen diferents estils
amb un nou objectiu. Permetent la creativitat i llibertat compositiva. Entre
els molts  arbres d’el Jardí Eclèctic, es
desenvolupen sobresurtin dos de magnífics, un til-ler i un cedre, catalogats de
interes local, es de lamentar que els visitants dels jardins no puguin apreciar
la seva benèvola monumentalitat,

Aquest n’és un dels diferents jardins a banda del
propi laberint de Xipre, que conformen el Parc.

Si s’ens fa molt difícil entendre, desprès de quaranta
anys, la deixadesa municipal, vers la conservació integral d’aquest innegable
patrimoni arquitectònic,historic i artístic. S’hens fa del tot incomprensible
que un dels seus jardins, l’Eclèctic es mantingui tancat a els visitants. I mes
quant be que se’ls cobra entrada. En aquest magnific jardí no s’estalvien les
tasques pròpies del seu manteniment, un munt de recursos emprats que de cap
manera son destinats al gaudi ciutadà. En vida dels marquesos es podia entendre
lo del Jardí Domestic (privat). Ara en ser del conjunt de la ciutadania, perd
tot el sentit.

Per que el fet de possibilitar el gaudi ciutadà no
implica grans despeses, i per optimitzar les que es venen fent. Exigim a
L’Ajuntament que d’un cop per sempre obri al public el meravellós jardí
Eclèctic del Parc dels Jardins del Laberint D’Horta



Envia un comentari

Pel gaudi ciutadà del jardí Eclèctic, del Laberint d’Horta !!!

                                                                                       Barcelonaa 14 decembre 2010
 

Pel gaudi ciutadà del jardí Eclèctic, del Laberintd’Horta !!!

Jardí Eclèctic

Conta Barcelona amb un especial patrimoni a Horta. Elsno prou coneguts Jardins del Laberint . Durant els quaranta anys que fa que espropietat municipal, es a dir que ha tingut la responsabilitat de garantir laintegritat monumental d’aquest conjunt , ha estat incapaç de conservar-l-ho.Peró avui no es d’això del que volem parlar.

El setè marques d’Alfarràs, pels volts de l’any 1880destina un dels espais a tocar el Palau, per a convertir-l-ho en el jardíDomestic, denominat també i avui amb mes raó que mai, Jardí Eclèctic. Es tractad’un Jardí que trenca el regit esquema acadèmic, on conviuen diferents estilsamb un nou objectiu. Permetent la creativitat i llibertat compositiva. Entreels molts  arbres d’el Jardí Eclèctic, esdesenvolupen sobresurtin dos de magnífics, un til-ler i un cedre, catalogats deinteres local, es de lamentar que els visitants dels jardins no puguin apreciarla seva benèvola monumentalitat,

Aquest n’és un dels diferents jardins a banda delpropi laberint de Xipre, que conformen el Parc.

Si s’ens fa molt difícil entendre, desprès de quarantaanys, la deixadesa municipal, vers la conservació integral d’aquest innegablepatrimoni arquitectònic,historic i artístic. S’hens fa del tot incomprensibleque un dels seus jardins, l’Eclèctic es mantingui tancat a els visitants. I mesquant be que se’ls cobra entrada. En aquest magnific jardí no s’estalvien lestasques pròpies del seu manteniment, un munt de recursos emprats que de capmanera son destinats al gaudi ciutadà. En vida dels marquesos es podia entendrelo del Jardí Domestic (privat). Ara en ser del conjunt de la ciutadania, perdtot el sentit.

Per que el fet de possibilitar el gaudi ciutadà noimplica grans despeses, i per optimitzar les que es venen fent. Exigim aL’Ajuntament que d’un cop per sempre obri al public el meravellós jardíEclèctic del Parc dels Jardins del Laberint D’Horta

 

 

                      Col.lectiu Agudells- Ecologistes en  Acciò Catalunya

                   



Publicat dins de General, historia St. Genis dels Agudells, Jardins | Etiquetat com a | Envia un comentari

Del camí romà de Collserola al seu pas pels Agudells.

Sant Jeroni V HDel camí romà de Collserola al seu pas pels Agudells.

 

Són molts els historiadors que han escrit d’aquest, nostre estimat territori, d’antic anomenat Els Agudells, dels seus edificis religiosos, temples i ermites, dels masos i les fonts.  No són tants però, els que han tractat en els seus textos de l’antic camí romà, que tot travessant el Coll de S’erola, unia l’antic Castro Octavianus, amb Barcelona. En tractar aquest tema, tots els historiadors coincideixen això sí, en la seva existència.

Al llarg dels segles, alguns dels seus trams, han estat coneguts des de Barcelona, amb els noms que anaren canviant amb el pas del temps, i dels llocs per on transcorria, així doncs, ha estat conegut com: Cami de Jesús, de Gràcia, de Vallcarca, de Sant Genís, dels Agudells, de Sant Jeroni de la muntanya, o de la Vall d’Hebron, camí de Collserola, de Gausach, de la font Groga, de Sant Medí, de la Mare de Déu del Bosc, de Sant Adjutori, de la Torra Negra,de Sant Cugat. 

Agustí Duran i Sanpere, a Barcelona, i la seva Història l’anomena  “camí dels màrtirs cristians, per que tot i que només la tradició piatosa suposa que per allà entrà a la ciutat Santa Eulàlia, és provat el sacrifici al lloc d’Octavianus, del sant que el bateja de nou, Sant Cugat, i la tradició vol que també ho sigui de les santes: Juliana i Semproniana, les seves companyes de martiri".

Altres llegendes parlen del bisbe fugitiu Sant Sever i la seva trobada amb el pagès Medi, mentre sembrava faves a l’hort. En el sentit més llegendari, és a dir en allò que no ha estat provat per cap document, l’obra d’en  Francesc Mora, El romànic de Collserola, es fa ressò de certes teories, unides a l’antic peix paleocristià, esculpit a una pedra adossada a l’entrada del temple de Sant Genís dels Agudells, a l’estada per la contrada de Sant Pauli de Nola, s.IV. Per altra banda es l’únic que, en tractar la història de Sant Genís dóna una certa importància a aquest mític camí "per aquí passava la via romana que s’endinsava cap a la província Tarraconensis, i àdhuc hi hagué instal·lada una posta del correu que entrava i sortia cap a Roma"

D’altres, l’han confós amb el camí ramader que, a l’hora, feia de límit amb la veïna parròquia de Sant Gervasi, que esbifurcava a tocar dels Josepets i, pujant per Can Gomis, s’enfilava amb un considerable desnivell fins a Can Borni, per desprès travessar molt més amunt de la collada, Collserola. Confusió que a dia d’avui perdura.

 A l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu diocesà de Barcelona, es guarden diversos documents del rei Joan I, de finals del s.XIV , concernents a gràcies concedides al cenobi de la Vall d’Hebron. Fan referència a la pedra tallada de les pedreres de la ciutat, que la corona aportava a l’obra de l’església. I a la prohibició de passar,  mestre bestiar, o bé caçar dins les terres assignades al monestir. Pot serque sigui a partir d’aquesta prohibició que es cerca passos alternatius recurrint al veí camí ramader.

Una nova provisió, aquest cop del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, document procedent del monestir de Sant Jeronide la Valld’Hebron, que en Josep Fiter i Inglés trobà a la parròquia de Sant Joan d’Horta, i que es va publicar a la revista “La Renaixença”, al numerò 30, de setembre de 1875. Recull clarament la prohibició de pas pel dit camí. Tot fa pensar que fou en aquesta època  que  els vianants es beieren obligats, un cop més, a passar  pel   camí ramader més amunt descrit.

"Davant nostre majestat ha estat exposat, per part del prior i frares del monestir de Sant Jeroni, nomenat de la Vall d’Hebron i situat en territori de la ciutat, que per causa d’alguna gent, tan homes com dones, que deixant-lo camí reial que va per Collserola, es desvien fent camí pel monestir, per anar a Sant Cugat i a l’herinità de Sant Adjutori o Mare de Déu del Bosc, produeixen inconvenients i desmanes al monestir, de tal manera que impedeixen i torben, primerament el Sant Ofici Diví, i després destrueixen els  horts i les vinyes en temps dels raïms, les fruites i les hortalisses. És forçat també, que quan arriben al monestir, és obligat donar-los de menjar pels frares. Però per la pobresa del monestir, no els dónen tot el què demanen alguns desvergonyits,dient mil improperis, i quan els reprenen, el mal que fan a les seves propietats, responen que faran el que voldran. Per los quals fets es demana que, els feligresos no féssin servir el carni del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa."

 

És un monjo carmelità descalç dels Josepets, Fray Juan de San José, qui en els seus Anales de 1586-1588, ens descriu el camí fins gairebé la collada.

"Des de la porta de l’església corre un carrer de xiprers fins a trobar un camí molt freqüentat que per allà passa, el que sortint de Barcelona per la porta de l’Àngel, troba després el convent de Sant Jesús , acompanyat  abans de les guerres d’un bon raval i ara de les seves ruïnes i algunes poques cases que han quedat. Més endavant deixa també a mà dreta, el convent de Mont Calvari de Pares Caputxins. I prosseguint entre moltes cases de camp arriba al nostre convent. I endinsant-se  desprès d’ell pel serral, trobem el lloc de   Sant Genís i el Reial Convent de Sant Jeroni d’Hebron.”

També el Barò de Maldà, en el seu Calaix de Sastre, recull l’excursió als Jeronis del 17 d’octubre del 1801, en el que ens descriu un dels trams   d’aquest camí. Sortien d’Horta, enllaçant amb el camí que estem tractant a Sant Genís dels Agudells. "Jo muntava sobre del matxo d’un tal Ros, sense sàrria; i per fi, que a la vora de les parets del monestir de Sant Jeroni. Deixada la riera i les  casetes d’Horta,hem passat per la vora de la torre de Rossell, i allà informant-nos per un home quin camí teníem que prendre, guiant-nos ell a Sant Genís i  allà cerca, pujant per caminets a les vores de muntanyes, amb l’hermosura de tanta frondositat de boscos i demés arbustos, tanta caçaria que es veia en muntanyes i planures, amb lo mar i descobriment de Montjuïc; lo blau celeste sense un petit núvol, i el sol, que ens torrava un poc al ser a lavora del poble de Sant Genís. Nos ha eixit per aquelles brenyes lo Felip, tieso en sa haca fent-la trotar, i unint-se a   tota  aquella burriqueria i separant-se  un poc d’està, per allargar per millor camí que el nostre, prou empinat son passeig. I Nos hem trobat ja junts, apeats i dels ases i burres dintre del recinto i de Sant Jeroni de Vall d’Hebron a un quart de deu tocat”.

L’any de 1835, el de la primera bullanga; fou el darrer pel reial monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, de la Muntanya o de Collserola.

També el "Diccionario Geográfico-estadístico-histórico de España.." de Pascual Madoz (1845), en tractar del municipi de Sant Genís dels Agudells d’Horta, ens descriu la contrada. "Entre una série de montes y barrancos   entrecortados por torrentes, i levantándose ya un tanto sobre la falda de una colina, se presenta el barrio de la Clota, que es parte de San Genís, y consta de varias casas dispersas, que se unen con el grupo principal del barrio formado de  algunas reunidas en torno a la iglesia parroquial,   que  se halla  ya a bastante altura, i disfruta  de un hermoso  punto de vista, sobre el llano de Barcelona;  por este barrio de San. Genis, pasa una hermosa carretera, que es la que baja  del  monasterio de Valldebron descendiendo suavemente  basta  el  barrio de Vallcarca, el cual presenta una linea de casas sobre la izquierda del camino, i una aglomeración de otras, un mesón una gabela, llamado de la Farigola, sobre un alto o pequeña colina, que es la que empieza a cerrar el termino…"

 L’antic camí de Collserola passava pel davant del monestir. En construir-ne la carretera de Gràcia a Manresa, la Rebassada durant els anys setanta del s.XIX  s’acaba destruint les restes de les ruïnes del cenobi i desdibuixant l’antic camí.

 La obra de Cayetano Barraquer . Casas de los religiosos de Catalunya (1905) recull el darrer tram del camí abans de remuntar la collada.

"De San Ginés de Agudells subia el camino serpenteando por las laderas o faldas de la sierra hasta llegar al nivel del cenobio, pero a cierta, distancia en su lado occidental. Alli cruzada ante todo una cerca, en la tierra llamada el barri,  hallábase una muy desahogada calle conocida por el pati, que de plano o sea horizontalmente conducìa al cenobio. Del lado del monte està calle tenia varias casas, una llamada can Badia, otra el hospital, otra la cuadra, otras de otros destinos, y finalmente la casa de los mozos y la carpinteria, está, según creo adherida almonasterio. Del lado opuesto solo una cruz de término y un antepecho que del principio divide la calle".

A Barcelona “divulgación Histórica” dirigida per en A. Duran i Sanpere, de 1945, recull el seu Paseo por Sant Genis dels Agudells. Comencen el trajecte des del carrer Nazaret a tocar amb el Passeig de la Vall d’Hebron: "A los pocos minutos de ascensión por la cuesta con que aquel camino de Sant Genís se inicia, descubrimos en su orilla izquierda, escondidas casi entre la maleza, las ruinas de una pequeña capilla, Sant Crist del Camí del 1782, de la casa llamada Can Besora, situada al otro lado del camino, en los terrenos que ahora ocupa el Orfanato Ribas… a pocos pasos hallamos, ganada ya la cuesta, a nuestra derecha, unportalón de hierro que cierra la entrada a un corto sendero que conduce a una de las casas mas antiguas de esta parroquia, la denominada Can Figuerola…. Vueltos de nuevo al camino, este (dibuja un acusado recodo desde el cual se divisa ya el panorama de Sant Genís….De aquí seguimos unos cuantos metros en línea recta y damos de cara con la finca denominada Can Piteu…Saliendo de Can Piteu, el camino desciende en rápida y breve pendiente hasta alcanzar el vado del torrente que lo atraviesa, en cuyo lugar rara vez deja de oirse el canto de algún ruiseñor. Iniciase aquí una pequeña cuesta a cuya mitad se encuentra, con entrada por la ladera derecha del camino, otra antigua casa, llamada de can Termes,..conocida también por Can Gresa…"  Una mica més amunt el camí es bifurca un cap a l’església parroquial i d’aquesta davallava cap a la granja Vella la Clota i Horta, l’altre, l’actual carrer Cànoves, s’enfila cap a les ruïnes del monestir de Vall d’Hebron. Els anys 80 del passat segle, s’uniren aquest carrer amb el de Viver, deixant novament trencada la traça de l’antic camí, que encara és visible en el descarnat terreny deixat per l’obra.

 Per altra banda, el darrer tram d’aquest camí que es perd en la nit dels temps, fins a la collada, encara es transitable en el tram que va des de darrera del que fou hotel San Jeroni (al Barri), ja força enrunat, fins a Vista Rica. La resta del camí ja en terres vallessanes davalla per la Vall de St. Medí o de Gausach fins a St. Cugat del Vallès.

 

                                                  Juli Fontoba i Sogas

 

 

 

 

 



Publicat dins de Collserola, historia St. Genis dels Agudells, Mirant enrere | Etiquetat com a | 2s comentaris

L’ecologisme recolza la Vaga General

                                    

Davant la convocatòria d’una euromanifestació a Brussel•les contra les polítiques d’ajust econòmic i social de l’Unió Europea, i d’una Vaga General a Catalunya i a l’Estat espanyol el dia 29 de setembre d’enguany, les persones sota signants, que procedeixen del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, considerem que aquestes mobilitzacions converteixen aquest dia en una jornada clau en què estaran en joc elements bàsics del nostre model social.

Si bé els retalls socials, la supressió de drets laborals, i en definitiva, el retrocés envers graus de majors desigualtats són motius més que suficients per convocar una vaga general, els temes ambientals no són aliens aquesta jornada decisiva.

La Humanitat travessa una crisi molt més greu que l’econòmica, la crisi ambiental. Superem els límits del planeta on vivim, saturem aire, aigua i sòl de contaminants i malbaratem els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són senyals evidents de l’esgotament de la Terra.

La crisi ambiental té molt a veure amb la nostra vida, perquè la natura ens garanteix l’aliment, l’aigua neta, l’aire, els llocs d’oci, els materials per a les nostres llars, gran part dels medicaments, etc…

Aquesta crisi ambiental sense precedents ens hi ha portat al sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que ara exigeix una major liberalització dels mercats i nous retalls socials, té conseqüències nefastes per al nostre medi ambient: el “tsunami” urbanitzador, ser el territori europeu amb més superfície de conreus transgènics i de quilòmetres d’autovies, un parc automovilístic en expansió contínua, o un consum energètic intensiu que només deté el seu creixement en moments de crisi. Tot plegat implica l’incompliment del Protocol de Kioto, el deteriorament irremissible de bens minsos, com el sòl fèrtil, problemes com el fet que la població respiri aire contaminat, la sobre explotació de recursos hídrics o que l’anxova, la tonyina vermella, el gall fer o l’ós bru estiguin en crítica situació.

Exigim polítiques envers la sostenibilitat, on l’ambiental i social tinguin el pes que es mereixen front l’econòmic. No tenim prou amb els discursos buits.

Necessitem reduir el nostre consum de matèria i energia per acoblar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d’avançar ràpidament envers un canvi del mix energètic basat en energies renovables. Cal fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts i conreus ecològics. També disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul•les emissions de carboni, sense eliminar la resta d’éssers vius amb els que convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència.

Aquests canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegeixin als treballadors i a les treballadores dels sectors a reestructurar i que impulsin nous jaciments de llocs de treball sostenibles, d’acord amb el principi de “transició justa” compartit pel sindicalisme i l’ecologisme internacional.

Per totes aquestes raons manifestem la nostra convicció que no s’hi val qualsevol forma de sortir de la crisi. No s’hi valen polítiques laborals que ens retornin al segle XIX. No s’hi valen polítiques econòmiques que menyspreïn la nostra crítica situació ambiental per donar prioritat a un model econòmic que atengui els interessos d’una minoria i aboqui l’Humanitat a un carreró sense sortida medi ambiental.

El moviment ecologista no pot romandre al marge d’aquesta problemàtica i de la necessitat de mobilitzar-se en defensa d’altre model econòmic i altres polítiques com sempre ha fet. Per tot plegat manifestem el nostre recolzament a la convocatòria de vaga general del 29 de setembre.

 

signants  del manifest en suport a la vaga general del 29 de setembre DE 2010.

Yayo Herrero(Coordinadora General de Ecologistas en Acción) 

Liliane Spendeler (Directora Ambiental de Amigos de la Tierra) 

Mario Rodríguez – Alejandro Sánchez

Joaquín Araujo (Premio Global 500 de la ONU) 

Pedro Arrojo 

Juantxo López de Uralde 

Luis González Reyes (Coordinador General de Ecologistas en Acción) 

Mercedes Jiménez (Presidenta de Amigos de la Tierra)

Pedro Costa Morata

Rosa Regás.

Jeronimo Aguado Martinez (Presidente de Plataforma Rural).

Jorge Riechmann (escritor y profesor titular de filosofía moral, UAM)

Ladislao Martínez

Theo Oberhuber (Ecologistas en Acción).

–       Federico Aguilera Klink (Premio Nacional de Medio Ambiente. Catedrático de economía aplicada de la Universidad de La Laguna.

Cristina Monge 

Oscar Carpintero (Universidad de Valladolid) 

José Luis García Ortega

 – Joaquim Sempere Carreras (Universitat de Barcelona). 

Ramón Fernández Durán (Ecologistas en Acción) 

Lawrence Sudlow (Amigos de la Tierra) 

Xosé Veiras (Verdegaia).

Macià Blázquez.

Joaquín Nieto Sainz (presidente de honor de Sustainlabour)

Andoni García Arriola.

Lorenzo Ramos (Secretario General de Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos-UPA)

Paul Nicholson (EHNE).

Isabel Ma Navarro (Secretaria Confederal de Cambio Climático y Medio Ambiente de UGT)

Llorenç Serrano i Giménez (secretario Confederal de Medio Ambiente de CC.OO.)

Paloma Monleón (secretaria de Acción Social de CGT)

Alberto Matarán Ruiz (Científicos por el Medio Ambiente, director de la Cátedra Jose Saramago-Seminario de MA y calidad de vida de la Universidad de Granada)

Tomás R. Villasante.

Dolores Romano (ISTAS)

José Santamarta

Víctor Viñuales.

Albert Recio Andreu (Universitat de Barcelona).

Jaime Doreste (abogado, coordinador del Area Jurídica de Ecologistas en Acción).

Tània Vicens (Associació de Naturalistes de Girona).

Enric Tello Aragay.

–      Juan Manuel López Rubio (Asociación para la Defensa del Valle de Lozoya y la Sierra de Madrid, abogado medioambientalista)

Fructuoso Pontigo (Coordinadora Ecoloxista d`Asturias) – José María Galante Serrano (Ecologistas en Acción) – José Angel Moncayola Ibort (ANSAR, Aragón)

Simón Cortés (ARBA).

Natxo Serra (Acció pel Clima).

Ivan Molina Allende (Deshazkundea-Bilbo).

Paco Sanz (Xúquer Viu).

Luis Oviedo (abogado ambientalista, Ecologistas en Acción de Burgos)

Chicho Diaz (Colectivo Las Palmas en Bici, Gran Canaria)

Enrique Fernández Menéndez (Asociación Naturalista de Asturias)

Enrique Orduna Mur (Asociación Ecologista de La Rioja-Ecologistas en Acción, abogado ambientalista)

Ma Victoria Trigo Bello (Montañeros en Acción – Ebro Vivo). 

Alfonso Ribote (Ekologistak Martxan). 

David Llistar (Observatori del Deute en la Globalització). 

Jesús Alonso Valera (Ben Magec / Ecologogistas en Acción – Canarias). 

Manolo Gari (ISTAS)

Vicent Boix (Escritor y Colla Ecologista d`Almassora)

Jose Angel Esnaola (abogado ambientalista, Euskadi)

Jose Angel Agenjo Cámara (Secretario General Asociación de Turismo Sostenible de Cabañeros).

Ma Luisa Sánchez (portavoz del Movimiento antiincineración de Guipúzcoa)

Quim Pérez (Ecologistes en Acció – Barcelona). 

–       Núria Vidal de Llobatera- EeA comarques gironines

Miguel Angel Carrillo Sedeño (abogado ambientalista) 

Josep Suárez Roa (Gerente de la Reserva de la Biosfera de Menorca) 

Juan Criado 

Ana Carricondo – Carlos bravo

Otras firmas del mundo universitario:

Alba Ballester (Universidad de Zaragoza, consultora Ambiental, FNCA).  Emilio Menéndez Pérez (Universidad Autónoma de Madrid).  Giorgos Kallis (Universidad Autonoma de Barcelona).  Federico de María (Universitat Autonòma de Bellaterra).

José Luis Yela (Universidad de Castilla – La Mancha).  Javier Gutiérrez Hurtado (Universidad de Valladolid).  Belén Martínez Madrid (Universidad Complutense de Madrid).  Marta Conde Puigmal (Institut de Ciencia i tecnología Ambiental).  Catherine Perelló Scherdel (presidenta del Col·legi de psicólegs).  Jaime Pastor Verdú (UNED).  Juan Antonio Balado Jorge (Universidad de Alcalá).

Otras firmas de miembros de organizaciones ecologistas:

Xan Duro Fernández (Verdegaia).  Nela Abella Cruz (Verdegaia)  S onia Couso fernández (Verdegaia)  Enric Crespo i Escobar (Acció Ecologista – Agró)  Ánger Malanda Lafuente (Sierra Oeste desarrollo S.O.S.tenible).  Jorge Felipe García Fernández (Sierra Oeste desarrollo SOStenible).  Amador Rodríguez García (Salternavia).  Ana H. Delgado (ECOBA Badajoz).  Olga Conde Campos (Asociación de Naturalistas de Aragón, ANSAR)  Jesús Pérez Gómez (Plataforma Ciudadana contra el Cambio Climático

Getafe).  Begoña Fraile Martín (Asociación Ecologista "Kima Berdea").  Iñaki Valentín (Deshazkundea, CREH, Antikapitalistak).  Daniel Carralero (Observatorio Crítico de la Energía)  Olga Estrada Clavería (Centro de Estudios Ambientales Ítaca).  Agustín Suárez Ruano (Asociación Cultural y Ecologista Imidauen).  Fernando Alcalde Rodriguez (Asociacion Buxus).  José Enrique Lobera Traín (Pte. Asociación Silvestre y Cultural: El

Lagunazo-Ejea de los Caballeros-Zaragoza).  Marcos Porqueras Moreno (Delegado de la Fundación Más Árboles en

Madrid y Presentador oficial de The Climate Project en España –

Fundación de Al Gore)  Virginia Téllez Rico (Nueva cultura del Territorio).  Eduardo Aguado (Grupo Crítico ECOVOZ).  Cándido Quintana (presidente de la Plataforma de Defensa del Puerto

de Santa Cruz de Tenerife)  Laura Castro Moreno (Plataforma O2O3 de Getafe).  Daniel Fernández Galván (coordinador de Rincones del Atlántico).  Verónica Pérez Jiménez, (Colectivo Sandía)  Pedro Reinoso Cuevas, (A.E. Salsum Flumen)  Máximo Gutiérrez – Asociación Mortera Verde (Cantabria)

Jose Manuel Samos Hernández (Plataforma para la Defensa de la Cordillera Cantábrica)

Paco Segura (Ecologistas en Acción).  Tom Kuchartz (Ecologistas en Acción).  Jose Luis García Cano (Ecologistas en Acción).  José Vicente Barcia Magaz (Ecologistas en Acción).  Edith Pérez Alonso (Ecologistas en Acción).  Marta Pascual Rodríguez (Ecologistas en Acción).  Samuel Martín-Sosa (Ecologistas en Acción).  Victoria Achútegui (Amigos de la Tierra)  David Sánchez Carpio (Amigos de la Tierra)  Thomas Boekle (Amigos de la Tierra)  Carlos López Abad (Amigos de la Tierra)  Teresa Rodríguez Pierrard (Amigos de la Tierra)  Alejandro González (Amigos de la Tierra)  Alicia Millán Zamora (Amigos de la Tierra)  Iosu Bilbao (Ekologistak Martxan- Euskadi)  Josetxo Alvarez (Ekologistak Martxan)  Cecilia Montiel (Ecologistas en Acción- Andalucía).  Chesús Ferrer Justes (Ecologistas en Acción – Huesca).  Eva Escario Pómez (Ecologistas en Acción – Huesca).  Manuel Puyuelo Ortiz (Ecologistas en Acción – Huesca).  Alex Serrano (Ecologistas en Acción de Monzón, Huesca)  Paco Iturbe Gracia (Ecologistas en Acción de Aragón)  Mariano Polanco (Ecologistas en Acción-ADEPA, Sabiñanigo)  Toni Oller (Ecogisites en Acció – Catalunya).  Javier Egea Titos (Ecologistas en Acción – Granada).  Jeronima Alises Gonzalez-Nicolas (Ecologistas en Acción – Ciudad

Real).  Manuel Sánchez Patón (Ecologistas en Acción – Ciudad Real).  Manuel Soria González (Ecologistas en Acción – Melilla).  Rubén Fuentes Beltrán (Ben Magec / Ecologistas en Acción – Canarias). ␣ Gilberto Martel (Turcón-Ecologistas en Acción de Gran Canaria,

Ingeniero Técnico Industrial)  Francisco Castro Morales (Ben Magec/Ecologistas en Acción-Canarias)  José Antonio Campóo Berruguete (Ecologistas en Acción – Palencia).  Jose Antonio Toledo Herrón (Ecologistas en Acción – Palencia).  Jesus Lara Fernandez (Ecologistas en Acción – Sevilla).  José Luís Anguita Codeseda (Ecologistas en Acción – Sevilla).  Miguel Manzanera Salavert (Ecologistas en Acción – Tierra de Barros).  Jose Cebrian Serrano (Gam / Ecologistas en Acción – Requena).  Jose Juan Sanchis Serrano (Ecologistas en Acción – Valencia, Acció

Ecologista-Agrò)  Paulino González Rus (Ecologistas en Acción – Madrid).  Andrés Fariña (Ecologistas en Acción – Madrid).  Felix Garcia Rosillo (Ecologistas en Acción – Madrid).  David Costo Puerta (Ecologistas en Acción – Madrid).  Fernando Casado Cáceres (Ecologistas en Acción – Madrid).  Isabel Avila (Ecologistas en Acción – Madrid).  Juan Abad (Ecologistas en Acción – Madrid).

Francisca Blanco Díaz (Ecologistas en Acción – Extremadura).  Pedro Belmonte Espejo (Ecologistas en Acción – Murcia).  Eduardo Salazar Ortuño (Ecologistas en Acción – Murcia).  Raúl Navarrete (Ecologistas en Acción – Alcorcón).

Júlia Moltó (Colla Ecologista La Carrasca – Ecologistes en Acció – Alcoi).  Tirs Llorens (Colla Ecologista La Carrasca – Ecologistes en Acció –

Alcoi).  Vanesa Cano Martínez (Ecologistes en Acció – Margalló Elx).  Alberto Mayor Barahonda (Ecologistas en Acción – Guadalajara).  Luis A. Hernández Queizan (Ecologistas en Acción – Cáceres).  Manuel Martínez de la Iglesia (Ecologistas en Acción – León).  Anabel Sánchez Bellido (Ecologistas en Acción – Zaragoza).  Rosa Blanca Beltrán Ibáñez (Ecologistas en Acción – Zaragoza).  Paco Iturbe Gracia (Ecologistas en Acción – Zaragoza).  Teresa Dupla Ansuategui (Ecologistas en Acción – Zaragoza).  Consuelo Sanz (Ecologistas en Acción – Majadahonda).  Rodrigo Irurzun (Ecologistas en Acción – Majadahonda).  Pedro Belmonte (Ecologistas en Acción – Murcia).  Pedro Juan González Rejinfo (AMUD / Ecologistas en Acción – Lora del

Río).  Francisco Ordoñez Luque (Ecologistas en Accion – Baena).  Cristina Contreras Jiménez (Ecologistas en Acción – Córdoba).  Iñaki Olano Goena (Ecologistas en Acción – Huelva).  María José Luis Rodríguez (Coordinadora El Rincón / Ecologistas en

Acción).  Rafael Ávila Bayón (Ecologistas en Acción – Marbella).  Curro Bonilla (CEP Solano / Ecologistas en Acción, CGT).  Mario Garcia Morilla (Ecologistas en Acción – Asturias).  Paco Ramos (Ecoloxistes n’Aición – Asturies).  Juanjo Palacios Esteban (Ecoloxistes n ́aición – Asturies, CCOO).  Beatriz González Fernández (Ecoloxistes n’Aicion d’Asturies)  Javier Martín González (Ecologistas en Acción).  Berta Iglesias Varela (Ecologistas en Acción – Madrid, ¿Quién debe a

quién?).  Sonsoles Herranz Sanchez (Ecologistas en Acción)  Paco Gavira (Asociación Ecologista Alwadi-ira EeA)  Luciano Lozano Muñiz. (Ecologistas en Acción de Cádiz)  Luis Cuena Barrón (Ecologistas en Acción – Cantabria)  Lourdes Elías Sáenz (ARDEA Ecologistas en Acción)  Juan Jiménez Alemán (Turcón Ecologistas en Acción-Telde. Gran

Canaria-Islas Canarias)  José de León Hernández (Federación Ecologista de Canarias Ben

Magec- Acción en Red)  José Manuel Reyes Salvador ( CEP Solano-EeA y CGT)  Isabel Bermejo López-Muñiz (Ecologistas en Acción – Cantabria)  Jesús Bartolomé Martín (Ecologistas en Acción)  Guillermo Contreras Novoa, (Ecologistas en Acción, Córdoba)  Antonio Correa Oliva ( CEP Solano-EeA y CGT)

Otras firmas de miembros de partidos políticos:

Ramón Linaza (portavoz Asamblea Verdes de Madrid ciudad, Coordinadora Verde).

José Luis Ordóñez (coordinador federal de Ecología y Medio Ambiente de IU).

Florent Marcellesi (portavoz Coordinadora Verde).  Paco Orts (Secretari General d’Els Verds Ecopacifistes).  Ricard Gomá (President Grup Municipal ICV-EUiA Ajuntament de

Barcelona).  Esther Vivas Esteve (Revolta Global).  Raúl Camargo Fernández (Izquierda Anticapitalista).  Raul Cesar Ariza Barra (Responsable Federal de Desarrollo

Programatico PCE).  José Ramón Mendoza (IU, Ecologistas en Acción).  Rosa Haynes del Pino (Coordinadora Verdes de Andalucía)  José Antonio Salido (IU).  Loles Dolz (IU).  Arístides García Suárez (IU).  Carmen Maria Pina (IU).  Ascensión de las Heras Ladera (IU).  Juan José Guirado Fernández (Esquerda Unida, PCG). Manuel Jesús Benítez Martínez (IU-LV.CA, CUT-BAI, SOC, SAT).  Paola Martínez Pestana (IU, Ecologistas en Acción, APRAMP).  Juanma Villalón (Co-coordinador Jóvenes IU-CM).  Eduardo "Loren" García García (Jóvenes Verdes).  Manuel Domínguez Chico (IU-León)  Juan Campos Ara (Chunta Aragonesista).  Cristina Domingo Pérez (concejala de Compromís per Paterna, Acció

<p style="line-height: no

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Envia un comentari

La tragèdia d’El pendol fa aflorar totes les irregularitats que s’amaguen al Tibidabo

Publicat a Di recta el 28 dejuliol de 2010


La tragèdiaocorreguda el 17 de juliol, amb la mort d’una noia de quinze anys i tres persones ferides, al’atracció anomenada El pèndo! del Tibidabo destapa tot un seguitd’irregularitats que ja havien estat assenyalades i denunciades per entitats iplataformes contràries al projecte. Entre l’any 2005 i 2008, es va dur a termeuna lluita via nor­mativa municipal, via judicial, via accions de denùncia alparc i es van enviar escrits a alts càrrecs politics, culturals i cientificsper evitar la tala de les alzines de l’alzinar, catalogai com a ecosistema iubicat dins el Parc d’Atraccions del Tibidabo, al cim de la muntanya, al Parede Collserola. Quan es va aprovar el Pla Especial de les Atraccions, la Plataforma SOSTibidabo va considerar que aquest significava "una aposta governamentalper la destrucció de l’ecosistema de la zona, tot i que una de les especificitatsmés importants del Parc del Tibidabo és el contacte amb la natura".

Tal com afirma JuliFontoba, membre del col.lctiu Agudells i d’Ecolo-gistes en Accio (entitats queformen part de laPlataforma en Defensa del Parc de Collserola): "El pledel districte de Sarrià-Sant Gervasi va votar cinc vegades en contra del PlaEspecial de les Atraccions". Per Fon­toba, "això denota la falta dedemocràcia i de descentralització politica que està duent a terme l’Ajuntamentde Barcelona, amb Hereu com a màxim responsable. Fa 100 anys, el municipi de Sarriàdecidia per ell mateix i, 100 anys després, s’implementen politiques que ni elpropi ple municipal de là Casa Gran no aprova i tiren pel dret JordiHereu, Carles Marti i Ramón Garcia-Bragado, el PSC en solitari i enminoria". Respecte a les irregularitats d’aquest projecte, Juli Fontoba,ens explica que "fa just un any, Jordi Hereu -com a President del Consorci del Parc deCollserola va ser reprovat per part del consell consultiu del Consorci del Parede Collserola", que conside­rava que el màxim propulsor de la destrucciód’un alzinar catalogat i gaire bé ùnic a la solana de Collse­rola no podia"ser president del con­sorci". El cas tambe es va portar al Consellde Medi Ambient i Sostenibilitat, però no va ser acceptat a tràrnit.

Uns dies abans quecomencessin la tala d’alzines, l’abril de 2008, membres del col.lectiu Agudells es van encadenar a quatre arbres perdenunciar que l’execució de l’atrac­ció d’El pèndol es faria sense un estudid’impacte ambientai, tal com obliga lanormativa vigent. A més, segons elregidor de Medi Ambient de CiU Joan Puigdollers, la Mun­tanya russa tampoc nocompleix amb la normativa vigent de prevenció d’incendis perquè no compta ambuna franja de seguretat sense arbrat. Ara sabem, doncs, que no hi ha estudid’impacte ambientai, però hi hem d’afegir que no hi ha llicència municipal percap de les atraccions del parc. Sobre aquesta quiestió, Assumpta Escarp ha explicata Vila-web que "el Parc és de titularitat pùblica i no hi ha una llicènciaper­què és un projecte tècnic aprovat per Urbanisme i per l’Ajuntament i que contempla les especificitats tècni-ques i de seguretat, manteniment,homologació, etc. El que substitueix la llicència és el projecte, per tànt, té aquestrequisit". Ecologistes en Ac­cio de Catalunya reclama "que aquestaatracció (El pèndol) i la Mun­tanyaRussa siguin retirades i que es restauri la part de muntanya tal com estavaabans que s’hi construissin les atraccions".

Quan lipreguntem qui creu que són els responsables d’aquest cas ple d’irregularitats id’imprudències que ha acabat fatalment amb la mort d’una noia de quinze anys,el portaveu d’Ecologistes en Accio ens remet a Jordi Hereu, Carles Marti iRamón Garcia-Bragado, als quals considera "els tres impulsors que la Muntanya russa i Elpèndol siguin a la serra de Collserola, contra la voluntat del veìnat, de grupsecologistes, de normatives europees, de les resolucions dels plenarismunicipals i de les prò-pies normatives municipals".

                                                                     Núria Comerma

 

Publicat dins de Collserola | Etiquetat com a | Envia un comentari

Pèndol Tibidabo Barcelona a 17 de juliol de 2010

Corria el 26/11/06 quan en protesta perla tala dels arbres, (sense estudi d’impacte ambiental), que va suposar lainstal·lació d’ "El Pèndol", i la de les noves guixetes, (un centenard’exemplars pel capbaix), conjuntament l’AVV del Cim del Tibidabo, el Col·lectiuAgudells-Ecologistes en Acció, i La Plataforma Cívicaen defensa de Collserola, ens manifestàrem aquell diumenge. Volíem alertar laciutadania de l’arbitrarietat de com s’estaven fent les coses al parc delTibidabo. També del que suposava la instal·lació de la nova muntanya russa.                                        

 

Tot just per sobreel descarnat talús que encercla "El Pèndol", dins el recinte del parcd’atraccions. Amb una pancarta que deia "Collserola vol ser ParcNatural", quatre activistes s’encadenaren a una alzina. L’acció va duraruna mitja hora. La resta de manifestants des de l’exterior els donàvem suport,cridant consignes com " No, no, no, a l’especulació!" etc. Iexhibint pancartes com la que duia el lema: "Cal respectar la integritatnatural de Collserola."Els activistes es van desencadenar voluntàriament,no calgué la intervenció de la dotzena de Mossos que van comparèixer a l’acte.


Entre les moltes accions que hem organitzat endefensa dels boscos del Tibidabo, encaminades a denunciar la sobtadadesaparició d’un tros d’alzinar, per ubicar-hi una nova atracció i aturar ladevastació. Fruit d’aquesta esmentada acció del Pèndol, algunsactivistes varen ser encausats per "desordre públic". El mandat del’actual alcalde de Barcelona, va tenir així un fosc inici, que palesà unaforma nefasta d’entendre els afers públics, amb una dura repressió delsmoviments socials i la tala massiva d’arbres centenaris i sans a Collserola,per tal d’ampliar el Parc d’Atraccions del Tibidabo. Desprès vindriael despreci, a les decisions majoritàries del plenari municipali a la descentralització municipal, el Dtte. Fou el casde Sarrià, que desprès de prendre postura de forma reiterada contrala instal·lació de la muntanya russa, tingué que patir eldespotisme d’alcaldia sobre el seu territori. 

Herem en el darrer tram delprocés d’al·legacions, al Pla Especial Urbanístic de concreció de l’ús ide les condicions d’edificació del Parc d’Atraccions del Tibidabo, del quedepèn entre altres el futur d’aquests alzinars barcelonins. Herem intentantobrir una escletxa, en les possibilitats de participació real, intentantpalesar el sentit comú i que aquest Ajuntament, redreci la derivaque d’ençà aquesta actuació han pres els afers al cim del Tibidabo, traslladant-se ala resta de Collserola. Hi per posar un exemple a diad’avui, desprès d’una dècada de lluita encara esperemla declaració del Parc Natural de Collserola. I sónels interessos defensats per l’ajuntament els que han endarrerit l’aprovació delParc Natural.
Suggerim a l’alcalde Hereu, nosense acritud, la retirada definitiva del pèndol i de la muntanya russa, ila restauració de la muntanya i l’alzinar del cim de Collserola.

Col·lectiu Agudells-Ecol·logistesen Acció Catalunya

 

Publicat dins de Collserola, Tibidabo Punxa primavera 09 | Etiquetat com a | Envia un comentari

Temps difícils, també pels vein@s de St.Genís del Agudells.


 

Es en passar els pitjors tràngols, en els que cal queles societats els veïnatges unim esforços, que treballem plegades pel be comú,palesant i fent créixer el nostre, el millor actiu que podem recuperar delpassat i llegar als mes joves; El suport mutu.

 

El barri no ha passat l’examen, la llei de Barris noel contemplarà. L’atur creix, es retallen sous, s’anul·len prestacions socials,es congelen les pensions. I  ara ensimposen la reforma Laboral que abarateix l’acomiadament i una munió dedespropòsits mes que recauran com sempre sobre las capes mes desprotegides dela societat , tot per fer un servei brut a la patronal. Primer es socors alsbancs, ara a la patronal. Traïció si!! Desafecció també i com no podia sermenys el nostre suport a la resposta que el cas es mereix, la Vaga General.  

 

Caldrà com mai exigir eficiència amb els minsosrecursos que amb la crisi previsiblement poden acabar escatimant al barri.Tindrem que aguditzar l’enginy marcar prioritats, tenint molt en comte laproblemàtica social que s’en derivada de les nombroses mancances que part delveïnat pateix. I coratge per tirar-les endavant, si cal a malgrat delsrepresentants del comú . 

Des de el nostre Col·lectiu i amb el suport de la AVV, que en les darreressetmanes tant ha canviat i per be de la comunitat: 

Proposem un pla d’actuació pelretrobament del barri de St. Genís dels Agudells amb el Parc de Collserola. 

Des de que es varen perdre les activitats agro-forestals i elshabitatges començaren a omplir els contraforts de la muntanya i les rieres,torrenteres i prats, que la barriada viu d’esquena a Collserola. 

En els darrers anys, tot i el bombardeig consumista la consciènciaecològica a anat creixen. Som molts els veïns que ens sentim garants de la sevapreservació i dels valors naturals que entranya. El mateix mot Collserola, defa ja mes de mil anys forma part del territori que compren el barri de SantGenís dels Agudells. 

Una gran part de Collserola es a punt de ser declarada Parc Natural,per cert amb un enredariment mes que notori de sis anys. Tot i això una amplafranja agrícola conservada al barri, que per sota de la carretera de la Rabassada del carrerSamaria fins endinsar-se en el fons de la vall del Bacallà més enllà de lamasia Granja Soler, i per sobre del Carrer Natzaret restarà, de no acceptar-neles nostres al·legacions, en una posició preocupant, doncs perilla la sevaconservació. La destrossa dels jardins de Can Piteu es una devastació del totescandalosa que al barri ens resistim a tornar a viure ara, en el que fins fapoc era part inqüestionable de Collserola. 

Per a bé de la població de Barcelona i dels barris del Districted’Horta-Guinardó proposem: 

La intervenció tant del Districte com del Consorci del Parc deCollserola per tal de senyalitzar les entrades naturals de Collserola des delbarri, així com la col·locació de pannells divulgatius de la fauna i flora i lacol·locació de banc i papereres. 

En quant a la zona agrícola esmentada mes amunt proposem el seublindatge front a possibles futures especulacions. Recuperant les activitatsagrícoles tot creant una zona agro-forestal d’us socio-ecològic del totbeneficiós tant pel veïnat com per a la preservació natural de Collserola. Pernosaltres aquesta franja continuarà sent part de Collserola. Caldrà reservaralguns espais com a petites zones d’estada, com jardinets entre els horts. 

Proposem fer un bon us de l’aigua sobrant de la mina de Can Soler quehores d’ara s’escola a la claveguera, per tal de, recuperant les basesexistents, poder regar els nous horts urbans proposats a la zona de Can Piteu. 

Recuperació de la Fontde la Tenebrosa,fent un pas sota laRabassada i enllaçant amb el camí romà que travessa el CollCerola, des del carrer Cànoves, a l’entorn de la Font del Roure.

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Envia un comentari

Darrers dies d’un venerable alzinar barceloní

Entre les darreres lluites en defensa de Collserola, a Barcelona, ha estat pot ser la mes sonada, la defensa del centenari alzinar del Tibidabo.
L’escandalosa 
construcció d’una muntanya russa al sostra de Barcelona, en el cim de Collserola s’ha consumat per part del alcalde Hereu i no sense una ferma oposició de la societat civil. L’alcalde i el seu grup municipal, en solitari, no nomes han fugit, un cop mes, d’impartir amb l’exemple una veritable pedagogia cívica vers la natura. Tambéhan lesionat la minsa democràcia de la que gaudim a Barcelona. Han quedat ben retratats, en ignorar la decisió del districte al que pertany territorialment el Parc d’atraccions del Tibidabo. També han repixat impunement la decisiódel Ple Municipal, per no parlar dels centenars d’adhesions d’entitats i les desenes de milers de signatures contra la incivilitzada tala. . De rés han servit les nombroses accions directes, ( encadenaments, estar- se cinc persones durant deu hores enfilades a les entranyables alzines, sota la pluja, el segrest de l’avió, el tancament al temple i tantes reunions, concentracions, manifestacions aixi com accions judicials). 
I tot per imposar un "equipament" del tot 
innecessari, injustificable . I mes en estar pendent, la propietat del parc d’atraccions, de sentencia ferma d’el Tribunal Suprem. Que per cert, desprès de vuit anys ha dictat sentencia, que ha resultat contraria als interessos municipals.

És emblemàtica aquesta darrera lluita, per la munió de col-lectius que han participat activament en el reguitzell d’accions dutes a terme. Es d’aquesta manera que conjuntament hem constatat, junt a l’engròs de la ciutadania i penso que com en cap altre cas, la total manca de respecte dels "garants" de Collserola vers el nostre patrimoni comú. I el que és pitjor, el deteriorament d’els mes elementals valors democràtics . Hem constatat plegats com la minsa democràcia de que gaudim ha estat greument danyada, tot per uns mes que qüestionables i particularsinteressos. Si no respecten les decisions, dels districtes "descentralitzats", ni les del plenari, podeu imaginar onqueda la participació ciutadana. Quanta feina vers el compromís ciutadà per preservar el medi natural, de tècnics i voluntaris llençada per la borda de la credibilitat.

Recalcar que el Ple municipal es declara contrari a la ubicació de la muntanya russa al si del bosc, i les nombroses resolucions en contra, del districte de Sarrià St. Gervasi.

El pitjor es el model de ciutat a que aquest alcaldada ens condemna. El grabisim precedent, l’imminent amenaça que representa per a la preservació futura de la resta de Collserola.

Publicat dins de Collserola, Tibidabo Punxa primavera 09 | Etiquetat com a | Envia un comentari

De les fonts de Collserola .De la Tenebrosa

                   De  la Tenebrosa.

 

Un autor clàssic com Hipòcrates, considerava perjudicials a l’organismehumà les aigües procedents de les llacunes, els estanys i també les de gel ineu. Les de pluja gaudiren de millor fama. “Son muy delgadas, muy leves y muycristalinas y diáfanas”.

Plini, sembla inclinar-se per l’ús de l’aigua de font, ja que, “ Elagua de fuente es mas simple, ya que la de la lluvia esta compuesta de diversosvapores procedentes de nubes; su corrupción es inmediata ”. Així ho recollial’Alfonso Montero en el seu “Espejo cristalino de las aguas de España el 1697”. Les aigües de riutambé podien ser consumides, això sí, prenent precaucions “Expurgándolas de loextraño con quietud, coladura i cocción”. Tampoc són fiables les aigües de pousi estanys. “Las de pozos son comunmente salobres y gordas para ser bebidas, …las aguas que estuvieron dentro de estanque, o laguna, no son de provecho parala salud, por lo detenidas que están, y la putrefacción que reciben de la tierra…”.

 

Barcelona feia segles que es beneficiava de les aigües de Collserola.Les feines de captació foren iniciades el 1347, i finalitzades el 1356. Data enquè ja funcionaven les primeres fonts projectades, les primeres fonts públiquesque contava Barcelona en el recinte emmurallat. L’aigua era conduïda mitjançantcanonades de ceràmica enterrades, amb els corresponents espiralls i caixes dedistribució. En Jaume Fivaller, com a recompensa al fet que un dia caçant perles terres d’Agudells aquest cavaller descobrí una deu d’aigua, es construí,adossada a la seva casa, a la plaça de St. Just una d’aquestes noves fonts. Lad’en Fivaller, corria el 1367.

 

A la Barcelonadel S. XVIII es constatà una preferència pel consum d’aigua procedent de lesfonts municipals ( Mines de Collserola), valorada molt per sobre de l’obtingudadel riu Besós. El Convent de Les Penedides emeten informe el 16 de juny del1783. “La falta de agua de fuentes que padece aquel convento ocasiona notableperjuicio a la salud de sus religiosas… viéndose por esta causa reducida lacomunidad en la triste situación de alimentar a sus religiosas con una agua (depou)  que a pocos estómagos deja decausar novedad…”.

 

Les propietats de l’aigua de font, aigua viva, eren universalment reconegudesi assimilades per la població barcelonina del S. XVIII. L’interès per les fontsmedicinals  es constatà en aquesta èpocaamb innombrables adeptes a les Fonts de Montjuïc.

En general, s’aprecia a les darreries del segle XVIII, un gran interèsper part d’amples sectors de la població envers les fonts i brolladors d’aigüesmedicinals. L’anònim “Discurso sobre la agricultura, comercio e industria…”de la Junta deComerç de l’any 1780, recull els efectes beneficiosos d’aquestes aigües sobrel’organisme. “ Son las referidas aguas el principal auxilio para la curación demuchas enfermedades crónicas, pues sus principios medicinales por medio delespíritu etéreo que las fecunda, las hace penetrar en las partes, y vasosmenudos de nuestro cuerpo, a donde regularmente reside la primera causa del maly no lo pueden hacer con muchas enfermedades los remedios de la botica”.

 

El dia de St.Josep de l’any 1785 en Francisco de Zamora, deixa anotada la seva primerasortida feta a Catalunya. Havia escollit “ la montaña de Collserola ”. Sortirende la ciutat en obrir les portes, ell acompanyat pel seu criat enfilaren camíde St. Gervasi on entraren al petit temple. També visitaren les ruïnes deBellesguard, desprès l’ ermita de Betlem i d’aquí pujaren al Tibidabo. “ …Con trabajo llegamos a la mayor altura de esta montaña, conocida por losmarineros por el Turó de Serola y, en el país, por unos Collserola y por otrosTibidabo.”

 

En parlar deCollserola escriu: “Esta cordillera es muy útil a Barcelona, pues de ella salenlas aguas que por medio de minas se conducen a Barcelona, i muchas otras quelos particulares han conducido a sus casas de campo; Todas son excelentesaguas, que, si se reuniesen en un solo brazo, formarían un caudal crecido”.Visitaren la font Groga, i desprès el monestir de St. Jeroni de la Vall d’Hebron des d’ons’encaminaren a la propera font de la Tenebrosa, “…que es medicinal. También hay ecos y repetición de voces”. Desprès,“ bajamos  a Barcelona por el pueblo deSan Genís de Horta”.

 

Bernat Bransí fouhome de reconegut prestigi i que tenia la masia Horta, fou l’encarregat decontestar el “Cuestionario” de Francisco de Zamora, l’any 1789, sobre lasituació de Barcelona i del terme municipal de Sant Genis dels Agudells, àliasHorta.

Ell ens deixàescrit: “Dentro del territorio de Vall de Hebron hay muy buenas fuentes yregaladas aguas,..”. Ens parla de la de la Reina i de la Mare de totes les fonts. La Font Groga. També de la Tenebrosa. “ Otrafuente hay a poca distancia del Monasterio de una agua muy buena llamada la Tenebrosa, en esta vanmuchas gentes a recrearse los dias de fiesta.

 

El 13 de maig del1804, el Baró de Maldà deixà escrita, en el seu Calaix de Sastre, la sevavisita al monestir de la Valld’Hebrón i la font de laTenebrosa. “En fi, vist i seguit tot això, hem anat tots itotes a passeig fins a la font de la Tenebrosa, que raja de continuo aigua d’uncanonet. Hi ha a un enrajolat de València, pintat Sant Jeroni tot nu i flac desa penitència molt austera, amb la pedra en sa mà dreta pegant-se al pit. ”

El 29 de maig de1805 hi tornà. “Desprès anàrem tots i totes, i per païr les truites d’ou quantsi quantes n’havien menjat, a refrescar-se un poc la boca amb aquella tan bonaaigua de la font de laTenebrosa, apta per desfer totes les hipocondries i demésmals humors qui en patèsquia, facilitant l’orina i afluixant el ventre.”

Aquesta antigafont de la Tenebrosa,en terres de Sant Genis dels Agudells fou molt celebrada, i força concorregudaels dies festius, i sobretot el dia de St. Jeroni. Aquest dia 30 de setembreera la darrera sortida estival del any dels barcelonins al camp, com així horecull l’Auca. És farcida de llegendes.

 

Segons Juan Amades“ La Font de la Tenebrosa. Té origenen el mateix infern. Les nits de gran tempesta, del raig en surt el diable, ques’estén per aquells verals. En el vell convent de Sant Jeroni hi havia un frareblanc que era l’únic que tenia poder per a reduir-lo. Per evitar que sortísquant el temps es posava rúfol, anava al peu de la font proveït d’un grosllibre, que llegia cap per avall. Per més que plogués no es mullava. Tenia unciri encès i com a canelobre una calavera. Ni el vent ni la pluja no li apagaven el ciri”.

 

En Josep M.Riutort en la seva, Historia y leyenda, recull: “Situada en la carretera deGracia a St. Cugat del Vallés, conocida por carretera de la Arrabassada, en unrecodo a la izquierda antes de llegar a lar ruinas del Monasterio de SanJerónimo del Valle de Hebrón, no tiene nada que justifique del nombre con que desdeantiguo se la conoce. Sus aguas son mediocres, y si un día fue aquel punto metade excursiones dominicales y lugar a propósito para comilonas, hoy estácompletamente olvidado. Y no obstante, “ la Tenebrosa” es prodiga enleyendas. “ Puerta del infierno” se llamo un día  a dicho paraje, por existir en el mismo unpozo al que nadie había hallado el fondo, por lo que se afirmó que era una delas entradas a la mansión del Ángel malo. También era del dominio público que,asomándose al brocal de dicho pozo, se veía el porvenir. De ello nació la frase“Veure el mon per un forat” El haberse dicho, a principios de siglo, ignoramoscon qué fundamento, que las aguas de la Tenebrosa se habían contaminado acabó dedeterminar el alejamiento de los barceloneses.”

 

El cert és que enles dècades dels anys 1960, 70 i 80 ens conta que alguns veïns s’acostaven ambbidons a recollir aigua d’aquesta històrica font.

Aquesta font tot ique va ser canalitzada per un tub de ferro fins a un nou piló a tocar de lacarretera,  conserva el seu piló, en llocpla.

 

El Col·lectiuAgudells l’any 1986 va recuperar dues de les nombroses fonts d’aquestacontrada, la del Bacallà i la del Roure, antiga Mina. Avui aquestes ragen per aregal de tots. El mateix futur volem per la més llegendària de les fonts delsAgudells.

Per tald’aconseguir-ho, demanem al Consorci del Parc de Collserola la sevarecuperació, a l’ hora que l’aprofitament ciutadà d’aquest antic i popularindret.

Proposeml’obertura d’un pas sota laArrabassada. Pas que uniría l’espai conegut com  Entorns de la Font del Roure (que també recuperàrem ) amb elsuport de l’ aleshores Patronat del Parc de Collserola i que enllaçaria ambl’antic camí que travessa la collada, d’antic coneguda com a Collserola.

                                        

                                                             Juli Fontoba i Sogas

Publicat dins de Collserola | Etiquetat com a | Envia un comentari

Ens urbanitzen Collserola!!!

Ens urbanitzen Collserola!!!

 

Collserola, la nostra estimada serra és a punt de veure com, partd’ella, passa a ser protegida, ja que ha estat per la pressió que, junt aaltres grups ecologistes, hem dut a terme que acabarà sent declarat, per llei,Parc Natural. Però, i la resta? Es aquí on cal patir, ja que són àmplies zonesavui qualificades com a zona forestal, riques en biodiversitat, zonesagrícoles, prats i zones de ribera. Espais que son definits als nousplantejaments urbanístics, eufemísticament com a “Espais de protecciópreventiva”. Sota aquest epigraf s’amaga la possibilitat que en un futur nogaire llunyà, s’hàgin convertit en una porta oberta, a la urbanitzaciód’aquests espais de reconegut interès natural per la societat científica. El Pla General de la Regió Metropolitanade Barcelona considera que “cal protegir preventivament aquests espais, senseperjudici que mitjançant els plans d’ordenació urbanística municipal, i en elmarc de les estratègies, que el Pla estableix per a cada assentament, es puguindelimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si s’escau.”

A Sant Genís dels Agudells tenim un d’aquests espais. Es tracta de lafranja que, entre l’Arrabassada i el c/ Natzaret, abarca una àmplia zona desdel c/ Samaria fins el camp de futbol dels Penitents. Una antiga zona agrícolaque caldria preservar com a tal, tot aprofitant les aigües sobrants de can Soler que, a hores d’ara, van aparar directament al clavegueram, donant, de fer-ho així, un ús social,cultural, i medi-ambiental. Tot plegat però no serà possible sense reclamar-hoamb carn i ungles. Mai ningú ens ha donat res, en tot cas a costat que ens hotornessin.

De fet, els darres mesos hem assistit a la lamentable tala del jardí decan Piteu, el més antic del barri, on, durant els anys 40-50 se celebravenvetllades sardanís-tiques tot saltant-se les prohibicions de la dictadura. Ja,els rossinyols no faran niu en el bosquet de can Piteu, amb aquesta pèrdua, elnostre barri perd gratificants esquitxos poètics que el silenci ens recordarà.Lluny d’avançar vers un món més civilitzat i un barri mes curós amb la natura,aquest, s’encamina a la pèrdua de la seva identitat més preuada, la muntanya,la natura que ens envolta, la vida que ens sustenta. La salut del nostre barrienpitjora, col·laborem plegades en la resistència dels valors naturals,reivindiquem d’aquest espai, zona d’horts urbans on els veïns més necessitats,jubilats i la barriada en conjunt, pugui gaudir d’un espai de la més benèvolatransició, una pacífica porta d’entrada de Collserola.

 

Publicat dins de Collserola, General | Etiquetat com a | Envia un comentari