Collserola “model Recoder”, versus, Ajtt de Barcelona “model Núñez y Navarro”?

En parlar del model Recoder ho fem de l’historia d’una lluita victoriosa contra els especuladors i a favor de la preservació dels ecosistemes naturals de Collserola.

El Pla General Metropolità de Barcelona de l’any 1976, inexplicablement (o potser no tan inexplicablement), deixava fora dels límits del Parc de Collserola àmplies zones que, sense cap mena de dubte, geogràficament pertanyen a la Serra de Collserola. Una d’aquestes zones és la finca de Torre Negra de 165 ha. al municipi de Sant Cugat, que era qualificada com a “sòl urbanitzable no programat”.

L’any 1986 la constructura Núñez y Navarro adquireix el 42% del terreny amb la intenció, juntament amb la majoria dels altres propietaris, de procedir a la seva urbanització i la construcció de 2.800 habitatges.

La mobilització ciutadana, impulsada per la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalies, va forçar que l’ajuntament de Sant Cugat, presidit per l’alcalde Lluís Recoder, actual conseller de Territori i Sostenibilitat, adoptés una actitut de fermesa en defensa de Torre Negra com a patrimoni públic natural.

Aquesta col•laboració Moviment Ciutadà/Corporació Municipal -no exempta de contradiccions i tibantors- va obtenir una gran victòria quan el 19 d’octubre de 2010 el govern de la Generalitat va aprovar definitvament la declaració de la Serra de Collserola com a Parc Natural inclouent-hi l’espai de Torre Negra.

Aquestes quasi dues dècades de lluita i mobilització són un exemple de com partint d’una situació extremadament difícil, tenint la legislació en contra i enfrontant-se a una de les principals empreses immobiliàries del país, la victòria és possible.

Seguidament reprodueixo alguns paràgrafs de l’estudi “PLATAFORMA CÍVICA PER A LA DEFENSA DE TORRE NEGRA I RODALIES: ANÀLISI DE L’ACCIÓ COL•LECTIVA” de Manuel dominguez i Jimeno, Jesús Grau i Lopez i Arnau Guix i Boira de la Universitat Autònoma de Barcelona.

“…Torre Negra és un espai ric en biodiversitat mediterrània i clau per a la subsistència dels ecosistemes del voltant, atès que forma part de la lògica de connectivitat natural dels parcs naturals de la zona. La urbanització de la zona produiria grans agressions de valor ecològic i dificultaria en gran mesura la subsistència dels ecosistemes de la zona…”

“…La mobilització ciutadana per a protegir l’àrea forestal de Torre Negra va començar el
novembre de l’any 1993, quan l’entitat organitzadora, la Casa de Cultura de Sant Cugat, escollí
“Torre Negra forestal” com a lema de la Festa de la Tardor. Va ser en el marc d’aquesta festa
tradicional de la ciutat que es van llançar els primers eslògans contra l’operació de compra de
terrenys que havia posat en marxa Núñez i Navarro. Així mateix, en aquesta festa es van recollir
10.000 signatures en pro de la protecció d’aquesta zona en una ciutat de poc més de 50.000
habitants.
Mesos més tard, el febrer del 1994, es va anar un pas més enllà en l’organització d’aquesta
mobilització ciutadana amb la creació de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i
Rodalies. Aquesta plataforma neix amb dos objectius concrets, canviar la qualificació de sòl
urbanitzable no programat, la categoria assignada a la zona pel Pla General Metropolità de 1976, a no urbanitzable, i elaborar un pla especial de protecció…”

“…La Plataforma en defensa de Torre Negra i Rodalies integra 80 entitats majoritàriament
radicades a Sant Cugat. Hi ha organitzacions ecologistes o relacionades amb activitats que tenen a
veure amb el medi natural. Entre les primeres destaca, com en tantes altres plataformes, la presència d’ADENC. Entre les segones, un tipus d’institució que, a través de la seva representació local, tampoc falta mai, el Club Muntanyenc de Sant Cugat. La resta són organitzacions cíviques, veïnals, culturals, lúdiques i agrupacions polítiques, sindicals, grups d’interessos, totes elles d’abast local. A escala més petita, hi ha entitats de barri, comunitats educatives, casals de gent gran o associacions vinculades a establiments particulars o formades a l’entorn d’activitats sectorials o molt circumscrites. Hi ha representants d’associacions de joves pagesos…”

“…D’una banda, com ja s’ha explicat, trobem la Plataforma, un actor altament institucionalitzat
perquè ha arribat a transcendir el nivell purament ciutadà per integrar-se en una Comissió de
seguiment creada per l’ajuntament on es troben una representació del govern municipal i una
representació de l’oposició…”

“…L’any 2002, la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies proposa la
creació del Parc Rural de Torre Negra i Riera Major, en terrenys no només de Sant Cugat sinó
també en altres dins el terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

L’any 2003 seria l’any en què la Plataforma veuria aconseguit un dels seus dos objectius
inicials, que el sòl fos declarat no urbanitzable. Això succeí el 21 d’octubre de 2003, quan un cop
finalitzats els tràmits instats per l’Ajuntament, el Pla General Metropolità fou modificat, passant els terrenys de Torre Negra a tenir la qualificació de “zona agroforestal”, amb la consegüent prohibició de construir…”

“…Transcorreguts quinze anys de conflicte, la Plataforma reivindica que les rodalies de Torre
Negra, convertit en Parc Rural i Forestal, formin part del Parc de Collserola, a punt de ser declarat “Parc natural” per la Generalitat de Catalunya, que és el grau de protecció més alta que reconeix la legislació catalana. Els propietaris, per contra, continuen defensant el seu dret a utilitzar aquell espai de la manera adequada als seus interessos…”

“…Tornant a l’àmbit judicial, cal esmentar que el conflicte de Torre Negra ha donat a lloc a
diverses sentències i interlocutòries dels tribunals, com ara el Tribunal Suprem i el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya. És precisament una interlocutòria d’aquest últim, amb data del 4 de desembre de l’any 2007, la que obliga l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a tramitar el Pla
d’Actuació Urbanística presentat per Núñez i Navarro conforme a la normativa de l’any 1998, quan el sòl de Torre Negra era urbanitzable…”

Amb l’inclusió de torre Negra dins el Parc Natural, es desbaraten les maniobres jurídiques de Nuñez y Navarro, doncs passa a ser “zona d’especial protecció”, amb aquesta figura, per tant, es podrà blindar jurídicament aquest sector.

Aquesta ha estat una història amb final feliç, però què passa amb les altres zones de Collserola que el PGM de l’any 76 va deixar fora dels límits del parc, els anomenats espais perifèrics o de transició?

La part més gran d’aquestes zones són al municipi de Barcelona, amb diferents qualificacions urbanístiques. Lamentablement aquí el moviment ciutadà no hem tingut la força de Sant Cugat per obligar a les institucions a rectificar el desastre del PGM.

Fa tres mesos l’Ajuntament ens ha sorprés amb la proposta de les 16 portes de Collserola. Es tracta de disenyar 16 accessos a la Serra des del vessant barceloní, en els espais de transició entre els límits del Parc i la zona urbana. Diuen que es tracta d’acostar Collserola a la ciutat, per la qual cosa ha convocat un concurs dirigit a equips multidisciplinaris d’arquitectes i d’altres professionals, perque presentin projectes de com haurien de ser aquestes 16 portes. Paral•lelament ha realitzat uns “tallers d’implicació ciutadana” amb la participació d’entitats i veins de les zones afectades, perquè aportin idees i propostes.

Pel que han anat explicant, de forma dispersa, es tractaria d’obrir nous vials, d’acondicionar grans zones d’aparcament, de construir equipaments i en alguns casos fins i tot habitatges. Des dels moviments ciutadants ens oposem a que aquests espais s’omplin de ciment, pensem que per sobre de tot s’ha de preservar el seu caràcter forestal i/o agrícola, no cal obrir nous vials per accedir a Collserola, en la majoria de casos n’hi hauria prou en fer petites millores als camins tradicionals i/o recuperar-ne algun que s’ha deixat perdre i per descomptat som totalment contraris a que s’urbanitzi i s’hi edifiqui.

Ens preocupa la manera com l’Ajuntament està portant aquest procés, pensem que no està havent-hi una veritable participació ciutadana, sembla que l’organització dels “tallers d’implicació ciutada” hagi estat un simple tràmit, per poder dir que s’ha consultat als veïns. Tal com va escriure un dels participants en la valoració d’un dels tallers “És un paripé, els polítics volen fer veure que la ciutadania participa quan sols hem estat tres hores i això és un procés que hem d’estar implicats mesos i mesos. Tot plegat, les 16 portes, és una bagenada. Parlar de malbaratar un sol euro en moments de cris tan greu com l’actual amb moltes necessitats. A més, no hi ha cap demanda social, que aquest projecte és un invent dels polítics”.

Però el més preocupant de tot són els terminis, extraordinàriament curts, en que l’Ajuntament vol enllestir tot aquest procés. A qué venen aquestes presses en l’actual situació de penúria econòmica, quan s’estan paralitzant projectes a mig fer per falta de finançament? És que estan pensant en la “iniciativa privada”? És que volen tenir el projecte acabat abans de que s’aprovi el “Pla d’Usos del Parc Natural de Collserola” ? Aquest legalment hauria d’estar aprovat abans del 19 d’octubre d’aquest any, que de ben segur d’estar aprovat, condicionaria i limitaria el projecte de “Les 16 portes”

És per això que estem reivindicant una moratòria en el tema de les 16 portes fins que no disposem del “Pla d’Usos del Parc Natural” i a partir d’aquí iniciar un veritable procés de participació democràtica per disenyar com volem que sigui la solana de Collserola. Tenim un referent molt proper de com fer les coses: Torre Negra. Nosaltres estem pel “model Recoder”, mentres que lamentablement ens temem que l’Ajuntament de Barcelona està pel “model Núñez y Navarro”
J. M. Hosta



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Collserola, Mirant enrere i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *