Trovalla antiga rajola a Can Masdeu

Tot cercant el possible orígen d’una antiga rajola trobada, (  per un agró-okupa de la activa masia Can Masdeu), entafonada en un dels murs exteriors, farcit de pedres de diferent origen, algunes de tallades imaons, tot plegat, fet fort amb cal i sorra. Ens fou facil deduir que es tractava d’un element alie a la masia.M’esplico; aquesta rajola es de fang argilos, es de forma rectangular (mestra),  es policromada en verd (oxid de coure) i negre amo-ratat ( oxid de manganès), vidriat amb barnis de plom o galena, el motiu ornamental es geometric format per dues estrelles de vuit puntes, entrellaç-anse, (mocàrab), de dibuix obert, ( de mostra) , osigui que s’enllaça amb d’altres. Possiblement es tracti d’una rajola de cenefa, que degué tancar un paviment, que es practicament per l’unic que es feien servir les rajoles en el moment historic que ens ocupa.

Per la primitiva policromia, la 
datació, tot i que se les coneig com a "romàniques" o també de Paterna, per ser aquesta població valenciana la màxima productora d’aquest tipus de ceràmicaoscil·laria entre finals del s.XIII i principis del s.XV . En aquests segles les rajoles eren utilitzades en els paviments de palaus i sales nobles,difícilment en una masia. El cert es que les dades que ens aporta en Desideri Diez i Quijano en el seu llibre Les masies d’Horta sobre els propietaris de Can Masdeu es que " fou can Pochdesprès Roure, desprès Sapila,desprès fou de Ferran Oliver, desprès de Bartomeu Sala desprès de Cabiscol Cordells desprès de francescCorbera, qui el 1639 la va vendre a Francesc Pla, passant desprès a Enric Masdeu i Farrera, i d’aquest a la seva filla Clara Masdeu i Pla. Desprès passa al Hospital de St. Pau." Hens fa pensar que no es tractava d’una casa de la noblesa i si d’aquella antiga pagesia que fins no fa pas tan, poblava la vesant oriental de Collserola.        

Tot sembla indicar que el material amb que es 
aixecat el mur on es localitza la dita rajola formava part de restes d’un enderroc, carretejades des-de un punt no gaire llunya. Pot ser des-de l’antic Palau Reial de Valldaura?

 



Cal esmentar com d’alienes son tambe, les pedres llaurades i capitells que l’any 1994 foren trobats al abocador, del Laberint d’Horta, per cert a tocar el 
Camí que descriu en Josep Reig, a la seva carta de laVanguardia del 12 agost 1894 i desprès traslladats al Jardí romàntic del Laberint d’Horta on des-de aleshores son exposats.

M’explico: “Lo que formaba antes la cuadra de Valldaura, esta hoy agregado al termino municipal de Cerdanyola. Un camino que arranca de la carretera de Horta a Sarria, cerca de la torre llamada Laberinto, conduce a lo alto del valle en cullo llano  se hallo el antiguo palacio real. Bajo toda la vegetacion que alla crece se encuentran enterradas colunas i capiteles conforme mencionome el actual propietario de aquellos terrenos.Guarda aquel lugar dos nombres significativos. A un collado de la sierra del Tibidabo, se la llama el Pas del Rey, diciendo la tradicion que por dicho punto se diriguian los soberanos a su posesion de Valldaura…un poco mas abajo del Pas del Rei hay un sitio conocido como el carregador y tambien el Coll de les forques, diciendo la leyenda que en el se colgaba a los criminales.Cerca del lugar preferido de nuestros condes, se ha edificado hace algunos años una casa, llamada tambien de Valldaura y cuyos moradores solo recuerdan…La hoy perdida mansion hara solo unos cincuenta años que dejo de havitarse, a consecuencia de una tentativa de robo frustrado, siendo muertos los tres criminales que lo intentaron, por los mozos de esquadra. Abandonada desde entonces la antigua i real casa, la mano destructora del tiempo derrumbo aquellos muros y la yedra oculto los fragmentos que componian tan añeja construccion.Hoy solo se distingue alguna pared i un trozo de boveda ; pero , repetimos, una investigacion bien dirigida podria descubrir algun detalle importante, no caviendo duda  que limpiando la maleza aquellos muros,se descubririan fragmentos que si bien no recontruirian el  antiguo palazio de Valldaura, nos harian conocer su importancia.”

Aquest article ens dona una serie de dades que fan pensar que tant el propietari de can Masdeu com el Marques d’Alfarras propietari, aleshores del Laberint tot llegint la Vanguardia encuriosit, visites les restes i es feu carretejar els capitells i d’altres elements arquitectònics de pedra, i un de marbre llaurats, tots d’estil gòtic- renaixentista.

Pel que fa a la rajola, donem per bona la ipotesi d’un posible intercanvi de pedres, per ves a saber que, amb els veïns de can Valldaura, masia que per cert es va aixecar mes amunt, amb part també de les despulles del Palau reial de Valldaura.



Per ultim afegir que el 
rei Martí l’huma era casat amb na Maria de Luna senyora de Paterna i Manises. Es documentat que es feien portar ceràmica d’aquestes contrades, que s’exportaven per tota la mediterrània. I aixo no vol dir que a Barcelona no s’en fabriquessin de semblants. O que no poguessin estat fabricades permosaravs de Terol fets venir pel mateig rei Martí a Barcelona
 

                                                                                          Juli Fontoba i Sogas 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Trovalla antiga rajola a Can Masdeu

Tot cercant el possible orígen d’una antiga rajola trobada, (  per un agró-okupa de la activa masia Can Masdeu), entafonada en un dels murs exteriors, farcit de pedres de diferent origen, algunes de tallades imaons, tot plegat, fet fort amb cal i sorra. Ens fou facil deduir que es tractava d’un element alie a la masia.M’esplico; aquesta rajola es de fang argilos, es de forma rectangular (mestra),  es policromada en verd (oxid de coure) i negre amo-ratat ( oxid de manganès), vidriat amb barnis de plom o galena, el motiu ornamental es geometric format per dues estrelles de vuit puntes, entrellaç-anse, (mocàrab), de dibuix obert, ( de mostra) , osigui que s’enllaça amb d’altres. Possiblement es tracti d’una rajola de cenefa, que degué tancar un paviment, que es practicament per l’unic que es feien servir les rajoles en el moment historic que ens ocupa.

Per la primitiva policromia, la 
datació, tot i que se les coneig com a "romàniques" o també de Paterna, per ser aquesta població valenciana la màxima productora d’aquest tipus de ceràmicaoscil·laria entre finals del s.XIII i principis del s.XV . En aquests segles les rajoles eren utilitzades en els paviments de palaus i sales nobles,difícilment en una masia. El cert es que les dades que ens aporta en Desideri Diez i Quijano en el seu llibre Les masies d’Horta sobre els propietaris de Can Masdeu es que " fou can Pochdesprès Roure, desprès Sapila,desprès fou de Ferran Oliver, desprès de Bartomeu Sala desprès de Cabiscol Cordells desprès de francescCorbera, qui el 1639 la va vendre a Francesc Pla, passant desprès a Enric Masdeu i Farrera, i d’aquest a la seva filla Clara Masdeu i Pla. Desprès passa al Hospital de St. Pau." Hens fa pensar que no es tractava d’una casa de la noblesa i si d’aquella antiga pagesia que fins no fa pas tan, poblava la vesant oriental de Collserola.        

Tot sembla indicar que el material amb que es 
aixecat el mur on es localitza la dita rajola formava part de restes d’un enderroc, carretejades des-de un punt no gaire llunya. Pot ser des-de l’antic Palau Reial de Valldaura?

 



Cal esmentar com d’alienes son tambe, les pedres llaurades i capitells que l’any 1994 foren trobats al abocador, del Laberint d’Horta, per cert a tocar el 
Camí que descriu en Josep Reig, a la seva carta de laVanguardia del 12 agost 1894 i desprès traslladats al Jardí romàntic del Laberint d’Horta on des-de aleshores son exposats.

M’explico: “Lo que formaba antes la cuadra de Valldaura, esta hoy agregado al termino municipal de Cerdanyola. Un camino que arranca de la carretera de Horta a Sarria, cerca de la torre llamada Laberinto, conduce a lo alto del valle en cullo llano  se hallo el antiguo palacio real. Bajo toda la vegetacion que alla crece se encuentran enterradas colunas i capiteles conforme mencionome el actual propietario de aquellos terrenos.Guarda aquel lugar dos nombres significativos. A un collado de la sierra del Tibidabo, se la llama el Pas del Rey, diciendo la tradicion que por dicho punto se diriguian los soberanos a su posesion de Valldaura…un poco mas abajo del Pas del Rei hay un sitio conocido como el carregador y tambien el Coll de les forques, diciendo la leyenda que en el se colgaba a los criminales.Cerca del lugar preferido de nuestros condes, se ha edificado hace algunos años una casa, llamada tambien de Valldaura y cuyos moradores solo recuerdan…La hoy perdida mansion hara solo unos cincuenta años que dejo de havitarse, a consecuencia de una tentativa de robo frustrado, siendo muertos los tres criminales que lo intentaron, por los mozos de esquadra. Abandonada desde entonces la antigua i real casa, la mano destructora del tiempo derrumbo aquellos muros y la yedra oculto los fragmentos que componian tan añeja construccion.Hoy solo se distingue alguna pared i un trozo de boveda ; pero , repetimos, una investigacion bien dirigida podria descubrir algun detalle importante, no caviendo duda  que limpiando la maleza aquellos muros,se descubririan fragmentos que si bien no recontruirian el  antiguo palazio de Valldaura, nos harian conocer su importancia.”

Aquest article ens dona una serie de dades que fan pensar que tant el propietari de can Masdeu com el Marques d’Alfarras propietari, aleshores del Laberint tot llegint la Vanguardia encuriosit, visites les restes i es feu carretejar els capitells i d’altres elements arquitectònics de pedra, i un de marbre llaurats, tots d’estil gòtic- renaixentista.

Pel que fa a la rajola, donem per bona la ipotesi d’un posible intercanvi de pedres, per ves a saber que, amb els veïns de can Valldaura, masia que per cert es va aixecar mes amunt, amb part també de les despulles del Palau reial de Valldaura.



Per ultim afegir que el 
rei Martí l’huma era casat amb na Maria de Luna senyora de Paterna i Manises. Es documentat que es feien portar ceràmica d’aquestes contrades, que s’exportaven per tota la mediterrània. I aixo no vol dir que a Barcelona no s’en fabriquessin de semblants. O que no poguessin estat fabricades permosaravs de Terol fets venir pel mateig rei Martí a Barcelona
 

                                                                                          Juli Fontoba i Sogas 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *