D’una rajola trobada a Can Masdeu

 

Tot cercant el possible orígen d’una antiga rajola trobada per unagró-okupa de la activa masia Can  Masdeu, ens fou facil deduir que es tractava d’un element alie a la masia. Estava entafonada en un dels murs exteriors, farcit de pedres de diferent origen, algunes de tallades i  maons, tot plegat, fet fort amb cal i sorra. Aquesta rajola fa 14.5 per 29, per 2.5 centimetres, es de fang argilos de forma rectangular (mestra),es policromada en verd (oxid de coure) i negre amoratat (oxid de manganès), vidriat amb barnis de plom o galena. El motiu ornamental es geometric format per dues estrelles de vuit puntes, entrellaç-anse (mudèjar), dedibuix obert ( de mostra) osigui que s’enllaça amb d’altres.Possiblement es tracti d’una rajola de cenefa, que degué tancar un paviment, que es practicament per l’unic que es feien servir les rajoles en el moment historic que ens ocupa.

Per la primitiva policromia, la datació oscil·laria entre fi-nals del s.XIII i principis del s.XV. Se les coneig com a "romàniques" otambé de Paterna, per ser aques-ta població valenciana la màximaproductora d’aquest tipus de ceràmica, En aquests segles les rajoles eren utilitzades en els paviments de palaus i sales no- bles, difícilment en una masia.


Les dades que ens aporta en Desideri
 Díez Quijano, en el seu llibre Les masies d’Horta, sobre els propietaris de Can Masdeu, fou can Poch, desprès Roure, desprès Sapila, desprès fou de Ferran Oliver, desprès de Bartomeu Saladesprès de Cabiscol desprès de Cordells, francesc Corbera, qui el 1639 la va vendre a Francesc Pla, passant desprès a Enric Masdeu i Farrera, i d’aquest a la seva filla Clara Masdeu i Pla.Desprès passa al Hospital de St. Pau." Tot plegat hens fa pensar que no es tractava d’una casa de la noblesasi no d’aquella antiga pagesia que fins no fa pas tan, poblava la vesant oriental de Collserola.

Tot sembla indicar, que el material amb que es aixecatç el mur ones localitza la dita rajola formava part de les restes d’un enderroc, carretejades des-de un punt no gaire llunya. Pot ser des de l’antic Palau Reial de Valldaura?

Cal esmentar com d’alienes són també les pedres llaurades i capitells que l’any 1994 foren trobats a l’abocador del Laberint d’Horta, per cert a tocar el Camí que descriu en Josep Reig, a la seva carta de laVanguardia del 12 agost 1894 i desprès traslladats al jardí romàntic del Laberint d’Horta on des de aleshores son exposats.

M’explico:“Lo que formaba antes la cuadra de Valldaura, esta hoy agregado al termino municipal de Cerdanyola. Un camino que arranca de la carretera de Horta a Sarria, cerca de la torre llamada Laberinto, conduce a lo alto del valle en cullo llano se hallo el antiguo palacio real. Bajo toda la vegetacion que alla crece se encuentran enterradas colunas i capiteles conforme mencionome el actual propietario de aquellos terrenos. Guarda aquel lugar dos nombres significativos. A un collado de la sierra del Tibidabo, se la llama el Pas del Rey, diciendo la tradicion que por dicho punto se diriguian los soberanos a su posesion de Valldaura (…) un poco mas abajo del Pas del Rei hay un sitio conocido como el carregador y tambien el Coll de les forques, diciendo la leyenda que en el se colgaba a los criminales.Cerca del lugar preferido de nuestros condes, se ha edificado hace algunos años una casa, llamada tambien de Valldaura y cuyos moradores solo recuerdan (…) La hoy perdida mansion hara solo unos cincuenta años que dejo de havitarse, a consecuencia de una tentativa de robo frustrado, siendo muertos los tres criminales que lo intentaron, por los mozos de esquadra. Abandonada desde entonces la antigua i real casa, la mano destructora del tiempo derrumbo aquellos muros y la yedra oculto los fragmentos que componian tan añeja construccion. Hoy solo se distingue alguna pared i un trozo de boveda ; pero , repetimos, una investigacion bien dirigida podria descubrir algun detalle importante, no caviendo duda que limpiando la maleza aquellos muros,se descubririan fragmentos que si bien no recontruirian el antiguo palazio de Valldaura, nos harian conocer su importancia.”

Aquest article ens dóna una sèrie de dades que fan pensar que tant el propietari de Can Masdeu com el Marques d’Alfarras,propietari, aleshores del Laberint, tot llegint la Vanguardiaencuriosit, visités les restes i es féu carretejar els capitells i d’altres elements arquitectònics de pedra, i un de marbre llaurats, tots d’estil gòtic- renaixentista.

Pel que fa a la rajola, donem per bona la ipòtesi d’un posible intercanvi de pedres, per ves a saber què, amb els veïns de can Valldaura, masia que per cert es va aixecar més amunt, amb parttambé de les despulles del Palau reial de Valldaura.

Per ultim cal afegir que el  rei Martí  l’Huma  era casat amb na Maria de Luna senyora de Paterna i Manises. És documentat que es feien portar  ceràmica  d’aquestes contrades, que s’exportaven  per tota la  Mediterrània. I aixo no vol dir que a Barcelona no s’enfabriquessinde semblants. O que no poguessin estat fabricades per mudejarsde Terol fets venir pel mateig rei Martí a Barcelona.                                                                

                                      Juli Fontoba i Sogas 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *