Collserola, un pastís?

                                                                                                                                                                                          

Si venim treballant un munt d’anys per aconseguir aturar la degradació a quel’afany especulatiu sotmet Collserola. Sí, la nostra entranyable serraladasembla que ara si, es a punt de ser declarada Parc Natural, que ningú nos’enganyi, serà fruit de la lluita. La de la societat civil a traves de lesentitats veïnals i ecologistes etc., per unabanda. Per l’altre es fruit d’els lovis de la construcció d’anar "pressionant" l’adminis-tració, enrederint la declaració de ParcNatural i en definitiva descafeïnant el sentit d’aquella nostra fita de ferbaixar Collserola a la ciutat.

A dia de avui el projecte es troba en fase d’al.legacions, excusa que serveixper afirmar que es un projecte participat, quina barra!!
El fet és que aquest projecte es presenta farcit d’incongruencies.
Entre elles destaca el munt de "pessics",d’espais que queden exclosos de la protecció i/o afectats pels ERE, una mena de trampa legal per la qual, l’ajuntament podrà construir "equipaments" i en aquestsvi vendes amb caràcter"assistencial". Peró aquest decret de Parc Natural, conta ambsorpreses pitjor. Per posar un exemple, la masia can Soler i la zona agró-forestal que l’envolta, queden del tot excloses del futur Parc Natural . A diad’avui aquesta ampla zona forma part del parc de Collserola. Al-hora que elsboscos entre més enllà del restaurant els Pins i al voltant del Vall Parc, ensels afecten com a zona ERE.
A tota la vesant barcelonina l’hi passa el mateix. L’ajuntament de Barcelona espresenta com a màxim depredador d’aquest territori. De fet l’afer de lamuntanya russa del Tibidabo ja ens feia preveure l’entrega dels
" nostres polítics" als mes obscurs interessos, i no als del conjuntde la col.lectivitat i la resta d’esers vius ambles que compartim la vida d’aquest planeta.

Mentre tant ens queda la sensació que la corrupció políticano és estranya a les diferents administracions encarregades de vetllar pel bécomú, i Collserola n’es una gran porció Alhora veiem els xorissos passejantalegrement pel carrers Aquestes maneres de fer, ho millor dit de desfer, portena afavorir el creixement si cap, l’escletxa de la desafecció, l’ombra de lasospita.

                                                                                     Col-lectiu Agudells 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Collserola i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *