Darrers dies d’un venerable alzinar barceloní

Entre les darreres lluites en defensa de Collserola, a Barcelona, ha estat pot ser la mes sonada, la defensa del centenari alzinar del Tibidabo.
L’escandalosa 
construcció d’una muntanya russa al sostra de Barcelona, en el cim de Collserola s’ha consumat per part del alcalde Hereu i no sense una ferma oposició de la societat civil. L’alcalde i el seu grup municipal, en solitari, no nomes han fugit, un cop mes, d’impartir amb l’exemple una veritable pedagogia cívica vers la natura. Tambéhan lesionat la minsa democràcia de la que gaudim a Barcelona. Han quedat ben retratats, en ignorar la decisió del districte al que pertany territorialment el Parc d’atraccions del Tibidabo. També han repixat impunement la decisiódel Ple Municipal, per no parlar dels centenars d’adhesions d’entitats i les desenes de milers de signatures contra la incivilitzada tala. . De rés han servit les nombroses accions directes, ( encadenaments, estar- se cinc persones durant deu hores enfilades a les entranyables alzines, sota la pluja, el segrest de l’avió, el tancament al temple i tantes reunions, concentracions, manifestacions aixi com accions judicials). 
I tot per imposar un "equipament" del tot 
innecessari, injustificable . I mes en estar pendent, la propietat del parc d’atraccions, de sentencia ferma d’el Tribunal Suprem. Que per cert, desprès de vuit anys ha dictat sentencia, que ha resultat contraria als interessos municipals.

És emblemàtica aquesta darrera lluita, per la munió de col-lectius que han participat activament en el reguitzell d’accions dutes a terme. Es d’aquesta manera que conjuntament hem constatat, junt a l’engròs de la ciutadania i penso que com en cap altre cas, la total manca de respecte dels "garants" de Collserola vers el nostre patrimoni comú. I el que és pitjor, el deteriorament d’els mes elementals valors democràtics . Hem constatat plegats com la minsa democràcia de que gaudim ha estat greument danyada, tot per uns mes que qüestionables i particularsinteressos. Si no respecten les decisions, dels districtes "descentralitzats", ni les del plenari, podeu imaginar onqueda la participació ciutadana. Quanta feina vers el compromís ciutadà per preservar el medi natural, de tècnics i voluntaris llençada per la borda de la credibilitat.

Recalcar que el Ple municipal es declara contrari a la ubicació de la muntanya russa al si del bosc, i les nombroses resolucions en contra, del districte de Sarrià St. Gervasi.

El pitjor es el model de ciutat a que aquest alcaldada ens condemna. El grabisim precedent, l’imminent amenaça que representa per a la preservació futura de la resta de Collserola.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Collserola, Tibidabo Punxa primavera 09 i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *