No mes equipaments de ciutat a la Vall d’Hebron
D’ençà que, fruit de l’interes del districte, en fer efectiva la tan desitjada com reclamada participació ciutadana, pel bé del comú, les assemblees de veïns sovintegen a Sant Genís dels Agudells. Aquests veïns, junt a les entitats del barri,hem deixat prou clar en diferents intervencions d’aquestes assemblees ireunions del Consell de Barri (al menys així ho creiem), que el barri ja noacceptava més equipaments de ciutat, donat que mentrestant, el veïnat és mancatde casal d’avis, de joves i de biblioteca. M’entre veiem com els espaisdestinats a equipaments van donant pas a equipaments de ciutat, amb laconseqüent devastació de boscos,
que envoltaven el barri. Recentment hemvist desaparèixer el primer Jardí de Sant Genís, els jardins de CanPiteu. Dia a dia constatem que s’hipotequen tots aquests espais sense manteniruns mínims per imprevisibles futures necessitats de la barriada. La natura téuns valors tant bàsics i primaris com els que a ella ens uneixen, amb elque hem de pal·liar les necessitats bàsiques, sense les quals, mantenir tambéla vida humana, seria impossible.
Dit això, és del tot desesperançador constatar la persistència de l’alcalde Hereu, d’actuar d’esquena al territori. Fa unes setmanes va anunciarunilateralment, que la ciutat Sanitària de la Vall d’Hebron creixeria per sota la Ronda, sota La Llossa, antiga zona verdareconvertida en abocador d’equipaments, projectes no sempre reeixits com elprimer
aparcament dissuasori, després Autofiradedicat a la venta de cotxes de segona mà, etc. I per sobre del carrerNatzaret, és a dir estem parlant d’els terrenys de Maria Auxiliadora a tocardel Parc Natural, ja a Collserola.
On queda la descentralització deBarcelona?. Com queden els Districtes, quant la mateixa regidora d’Horta guinardó s’asseventaper la premsa? Aquesta forma barroera d’imposar la seva voluntat, ja va quedarforça evidenciada en l’afer de laMuntanya russa del Tibidabo, on malgrat l’oposició de lasocietat civil del Districte de Sarrià Sant Gervasi, i de fins i tot el plenaride l’ajuntament, es va acabar devastant l’entranyable alzinar del cim deCollserola.
On queda, després de tants esforços i reivindicacions i després de totaixò exposat, la presumpta participació ciutadana?. On és la credibilitat deles polítiques, destinades a fer coparticep la ciutadania dels greusproblemes que s’ens presenten ja implacables, fruit també dels malsgoverns?.Potser que els polítics s’ ho facin mirar, no?
En quant a la qüestió del nova seu delCol.lectiu dir que malauradament i malgrat la propaganda municipal,que hi vaplena, encara no disposem de cap espai a la masia . El compromís de la Regidora del Districte hapromès resoldre-ho, aixo esperem, abans del l’any nou.
El nostre Col·lectiu, fa dècades que lluitem en defensa dels horts urbans, perla conservació del patrimoni històric cultural i del mimso que restad’artístic, Els masos, els jardins, les fonts i els boscos i ho fem pel bécomú. Per la vida que ens és tan comuna.
Corrial’any 1987 quant ja contàvem amb uns hots, espai agrícola al que vàrem donar elnom d’Espai de Natura. El nostre insigne pintor, amic i veí , en Manel JArnalot dissenyà el logo.
L’any passat va acabar el taller, L’hortdels jocs, a l’espai que te el Col·lectiu, destinat als més menuts, avui, 23anys desprès d’aquella primera experiència, desitgem poder impulsar un Espai deNatura a l’entorn de Can Soler. Quin millor marc per fer-ho que al barri, aCollserola, en plena natura. D’igual manera volem, amb la participació detothom, aixecar un tipi de set metros de diàmetre per tal de destinar-ho alsmés menuts, als nens i nenes del nostre barri, pel futur esplai i per altresactivitats inherents a l’ecologia humana que el nostre, i altres col·lectius,sens dubte organitzarem.
Orticantper Collserola
