DIAGONAL: ENTRE LA INEPTITUD MUNICIPAL I UNA CIUTADANIA CADUCADA

DIAGONAL: ENTRE LA INEPTITUD MUNICIPAL I UNA CIUTADANIA CADUCADA

Arran dels lamentables resultats de la consulta sobre la remodelació de l?avinguda Diagonal de Barcelona, amb una lamentable participació, que culmina un lamentable plantejament i desenvolupament del primer procés amb elements de democràcia directa que es produeix a la nostra ciutat, m’agradaria compartir, amb qui vulgui llegir-les, una sèrie de consideracions al voltant de la sostenibilitat i els nivells democràtics de la població barcelonina. Són les següents:

–       La ineptitud de l’equip de govern municipal, amb l’alcalde Hereu al capdavant, ha quedat àmpliament demostrada trinxant una iniciativa que podia haver encetat un nou concepte de democràcia en l?àmbit municipal, amb una participació real i vinculant de la ciutadania en la presa de decisions. Tot ha estat un seguit de despropòsits, des de la formulació de les preguntes (amb la dispersió del vot favorable a la sostenibilitat en dues opcions) fins al cost de la consulta, des de la parcialitat municipal (fins i tot un cop iniciades les votacions) fins als problemes tècnics per poder exercir el dret al vot.
–       La baixíssima participació (un 12 % del cens) diu molt poc de la cultura democràtica de la ciutadania barcelonina. Tot i la poca traça del consistori, s’ha de tenir en compte que era la primera consulta que se celebrava a la ciutat i que, a més a més, contràriament al que molts declaren, el que s’havia de decidir era prou important per a la qualitat de vida i la salut de la població. Més de trenta anys de democràcia representativa no semblen haver creat cap mena de cultura de participació i decisió populars.
–       L’aclaparant resultat de l?opció guanyadora, la C (suposo que ve de CO2), un 80%, deixa clar la força que ha tingut l’"aliança transversal de la insostenibilitat"  que anava des de la "carca" dreta a la més "carca" de l’esquerra antisistema, tot passant per tot tipus de conservadors en model de ciutat.
–       Els ridículs resultats de les opcions de la sostenibilitat ambiental (A i B), al voltant del 20% dels vots emesos, posa un altre cop en qüestió la suposada sensibilitat mediambiental de la població barcelonina, tan repetida des de diferents estaments. Inclosos els vots captius amb que compten a cada convocatòria electoral els socialistes, només uns 34.000 barcelonins semblen estar per una mobilitat més sostenible (a peu, bici, tramvia, bus). Amb també uns trenta anys d’educació ambiental, que només un 2,5 % de la ciutadania es manifesti per un nou model de Diagonal, que ens deslliuri de la selva motoritzada actual, és ben aclaridor de quins han estat els fruits d’aquest desitjable aprenentatge.

En resum, la penosa actuació de l’Ajuntament i la decisió conscient o la passivitat de la majoria de la ciutadania comportaran que una concepció de ciutat caducada tingui continuïtat durant anys en una de les principals avingudes de Barcelona, tot deixant en la marginació un dels transports públics del segle XXI, el tramvia i condemnant a molta gent a continuar exposats dia rere dia a la contaminació acústica i atmosfèrica que a hores d’ara emet la Diagonal. La consulta, doncs, ha tingut uns perdedors, LA DEMOCRÀCIA I LA SOSTENIBILITAT, i un clar guanyador, EL COTXE

Joan Pons Valls
16 de maig de 2010

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *