Publicat a Di recta el 28 dejuliol de 2010
La tragèdiaocorreguda el 17 de juliol, amb la mort d’una noia de quinze anys i tres persones ferides, al’atracció anomenada El pèndo! del Tibidabo destapa tot un seguitd’irregularitats que ja havien estat assenyalades i denunciades per entitats iplataformes contràries al projecte. Entre l’any 2005 i 2008, es va dur a termeuna lluita via normativa municipal, via judicial, via accions de denùncia alparc i es van enviar escrits a alts càrrecs politics, culturals i cientificsper evitar la tala de les alzines de l’alzinar, catalogai com a ecosistema iubicat dins el Parc d’Atraccions del Tibidabo, al cim de la muntanya, al Parede Collserola. Quan es va aprovar el Pla Especial de les Atraccions, la Plataforma SOSTibidabo va considerar que aquest significava "una aposta governamentalper la destrucció de l’ecosistema de la zona, tot i que una de les especificitatsmés importants del Parc del Tibidabo és el contacte amb la natura".
Tal com afirma JuliFontoba, membre del col.lctiu Agudells i d’Ecolo-gistes en Accio (entitats queformen part de laPlataforma en Defensa del Parc de Collserola): "El pledel districte de Sarrià-Sant Gervasi va votar cinc vegades en contra del PlaEspecial de les Atraccions". Per Fontoba, "això denota la falta dedemocràcia i de descentralització politica que està duent a terme l’Ajuntamentde Barcelona, amb Hereu com a màxim responsable. Fa 100 anys, el municipi de Sarriàdecidia per ell mateix i, 100 anys després, s’implementen politiques que ni elpropi ple municipal de là Casa Gran no aprova i tiren pel dret JordiHereu, Carles Marti i Ramón Garcia-Bragado, el PSC en solitari i enminoria". Respecte a les irregularitats d’aquest projecte, Juli Fontoba,ens explica que "fa just un any, Jordi Hereu -com a President del Consorci del Parc deCollserola va ser reprovat per part del consell consultiu del Consorci del Parede Collserola", que considerava que el màxim propulsor de la destrucciód’un alzinar catalogat i gaire bé ùnic a la solana de Collserola no podia"ser president del consorci". El cas tambe es va portar al Consellde Medi Ambient i Sostenibilitat, però no va ser acceptat a tràrnit.
Uns dies abans quecomencessin la tala d’alzines, l’abril de 2008, membres del col.lectiu Agudells es van encadenar a quatre arbres perdenunciar que l’execució de l’atracció d’El pèndol es faria sense un estudid’impacte ambientai, tal com obliga lanormativa vigent. A més, segons elregidor de Medi Ambient de CiU Joan Puigdollers, la Muntanya russa tampoc nocompleix amb la normativa vigent de prevenció d’incendis perquè no compta ambuna franja de seguretat sense arbrat. Ara sabem, doncs, que no hi ha estudid’impacte ambientai, però hi hem d’afegir que no hi ha llicència municipal percap de les atraccions del parc. Sobre aquesta quiestió, Assumpta Escarp ha explicata Vila-web que "el Parc és de titularitat pùblica i no hi ha una llicènciaperquè és un projecte tècnic aprovat per Urbanisme i per l’Ajuntament i que contempla les especificitats tècni-ques i de seguretat, manteniment,homologació, etc. El que substitueix la llicència és el projecte, per tànt, té aquestrequisit". Ecologistes en Accio de Catalunya reclama "que aquestaatracció (El pèndol) i la MuntanyaRussa siguin retirades i que es restauri la part de muntanya tal com estavaabans que s’hi construissin les atraccions".
Quan lipreguntem qui creu que són els responsables d’aquest cas ple d’irregularitats id’imprudències que ha acabat fatalment amb la mort d’una noia de quinze anys,el portaveu d’Ecologistes en Accio ens remet a Jordi Hereu, Carles Marti iRamón Garcia-Bragado, als quals considera "els tres impulsors que la Muntanya russa i Elpèndol siguin a la serra de Collserola, contra la voluntat del veìnat, de grupsecologistes, de normatives europees, de les resolucions dels plenarismunicipals i de les prò-pies normatives municipals".
Núria Comerma
