DIAGONAL: ENTRE LA INEPTITUD MUNICIPAL I UNA CIUTADANIA CADUCADA

DIAGONAL: ENTRE LA INEPTITUD MUNICIPAL I UNA CIUTADANIA CADUCADA

Arran dels lamentables resultats de la consulta sobre la remodelació de l?avinguda Diagonal de Barcelona, amb una lamentable participació, que culmina un lamentable plantejament i desenvolupament del primer procés amb elements de democràcia directa que es produeix a la nostra ciutat, m’agradaria compartir, amb qui vulgui llegir-les, una sèrie de consideracions al voltant de la sostenibilitat i els nivells democràtics de la població barcelonina. Són les següents:

–       La ineptitud de l’equip de govern municipal, amb l’alcalde Hereu al capdavant, ha quedat àmpliament demostrada trinxant una iniciativa que podia haver encetat un nou concepte de democràcia en l?àmbit municipal, amb una participació real i vinculant de la ciutadania en la presa de decisions. Tot ha estat un seguit de despropòsits, des de la formulació de les preguntes (amb la dispersió del vot favorable a la sostenibilitat en dues opcions) fins al cost de la consulta, des de la parcialitat municipal (fins i tot un cop iniciades les votacions) fins als problemes tècnics per poder exercir el dret al vot.
–       La baixíssima participació (un 12 % del cens) diu molt poc de la cultura democràtica de la ciutadania barcelonina. Tot i la poca traça del consistori, s’ha de tenir en compte que era la primera consulta que se celebrava a la ciutat i que, a més a més, contràriament al que molts declaren, el que s’havia de decidir era prou important per a la qualitat de vida i la salut de la població. Més de trenta anys de democràcia representativa no semblen haver creat cap mena de cultura de participació i decisió populars.
–       L’aclaparant resultat de l?opció guanyadora, la C (suposo que ve de CO2), un 80%, deixa clar la força que ha tingut l’"aliança transversal de la insostenibilitat"  que anava des de la "carca" dreta a la més "carca" de l’esquerra antisistema, tot passant per tot tipus de conservadors en model de ciutat.
–       Els ridículs resultats de les opcions de la sostenibilitat ambiental (A i B), al voltant del 20% dels vots emesos, posa un altre cop en qüestió la suposada sensibilitat mediambiental de la població barcelonina, tan repetida des de diferents estaments. Inclosos els vots captius amb que compten a cada convocatòria electoral els socialistes, només uns 34.000 barcelonins semblen estar per una mobilitat més sostenible (a peu, bici, tramvia, bus). Amb també uns trenta anys d’educació ambiental, que només un 2,5 % de la ciutadania es manifesti per un nou model de Diagonal, que ens deslliuri de la selva motoritzada actual, és ben aclaridor de quins han estat els fruits d’aquest desitjable aprenentatge.

En resum, la penosa actuació de l’Ajuntament i la decisió conscient o la passivitat de la majoria de la ciutadania comportaran que una concepció de ciutat caducada tingui continuïtat durant anys en una de les principals avingudes de Barcelona, tot deixant en la marginació un dels transports públics del segle XXI, el tramvia i condemnant a molta gent a continuar exposats dia rere dia a la contaminació acústica i atmosfèrica que a hores d’ara emet la Diagonal. La consulta, doncs, ha tingut uns perdedors, LA DEMOCRÀCIA I LA SOSTENIBILITAT, i un clar guanyador, EL COTXE

Joan Pons Valls
16 de maig de 2010

Etiquetat com a | Envia un comentari

Collserola, un pastís?

                                                                                                                                                                                          

Si venim treballant un munt d’anys per aconseguir aturar la degradació a quel’afany especulatiu sotmet Collserola. Sí, la nostra entranyable serraladasembla que ara si, es a punt de ser declarada Parc Natural, que ningú nos’enganyi, serà fruit de la lluita. La de la societat civil a traves de lesentitats veïnals i ecologistes etc., per unabanda. Per l’altre es fruit d’els lovis de la construcció d’anar "pressionant" l’adminis-tració, enrederint la declaració de ParcNatural i en definitiva descafeïnant el sentit d’aquella nostra fita de ferbaixar Collserola a la ciutat.

A dia de avui el projecte es troba en fase d’al.legacions, excusa que serveixper afirmar que es un projecte participat, quina barra!!
El fet és que aquest projecte es presenta farcit d’incongruencies.
Entre elles destaca el munt de "pessics",d’espais que queden exclosos de la protecció i/o afectats pels ERE, una mena de trampa legal per la qual, l’ajuntament podrà construir "equipaments" i en aquestsvi vendes amb caràcter"assistencial". Peró aquest decret de Parc Natural, conta ambsorpreses pitjor. Per posar un exemple, la masia can Soler i la zona agró-forestal que l’envolta, queden del tot excloses del futur Parc Natural . A diad’avui aquesta ampla zona forma part del parc de Collserola. Al-hora que elsboscos entre més enllà del restaurant els Pins i al voltant del Vall Parc, ensels afecten com a zona ERE.
A tota la vesant barcelonina l’hi passa el mateix. L’ajuntament de Barcelona espresenta com a màxim depredador d’aquest territori. De fet l’afer de lamuntanya russa del Tibidabo ja ens feia preveure l’entrega dels
" nostres polítics" als mes obscurs interessos, i no als del conjuntde la col.lectivitat i la resta d’esers vius ambles que compartim la vida d’aquest planeta.

Mentre tant ens queda la sensació que la corrupció políticano és estranya a les diferents administracions encarregades de vetllar pel bécomú, i Collserola n’es una gran porció Alhora veiem els xorissos passejantalegrement pel carrers Aquestes maneres de fer, ho millor dit de desfer, portena afavorir el creixement si cap, l’escletxa de la desafecció, l’ombra de lasospita.

                                                                                     Col-lectiu Agudells 

Publicat dins de Collserola | Etiquetat com a | Envia un comentari

D’una rajola trobada a Can Masdeu

 

Tot cercant el possible orígen d’una antiga rajola trobada per unagró-okupa de la activa masia Can  Masdeu, ens fou facil deduir que es tractava d’un element alie a la masia. Estava entafonada en un dels murs exteriors, farcit de pedres de diferent origen, algunes de tallades i  maons, tot plegat, fet fort amb cal i sorra. Aquesta rajola fa 14.5 per 29, per 2.5 centimetres, es de fang argilos de forma rectangular (mestra),es policromada en verd (oxid de coure) i negre amoratat (oxid de manganès), vidriat amb barnis de plom o galena. El motiu ornamental es geometric format per dues estrelles de vuit puntes, entrellaç-anse (mudèjar), dedibuix obert ( de mostra) osigui que s’enllaça amb d’altres.Possiblement es tracti d’una rajola de cenefa, que degué tancar un paviment, que es practicament per l’unic que es feien servir les rajoles en el moment historic que ens ocupa.

Per la primitiva policromia, la datació oscil·laria entre fi-nals del s.XIII i principis del s.XV. Se les coneig com a "romàniques" otambé de Paterna, per ser aques-ta població valenciana la màximaproductora d’aquest tipus de ceràmica, En aquests segles les rajoles eren utilitzades en els paviments de palaus i sales no- bles, difícilment en una masia.


Les dades que ens aporta en Desideri
 Díez Quijano, en el seu llibre Les masies d’Horta, sobre els propietaris de Can Masdeu, fou can Poch, desprès Roure, desprès Sapila, desprès fou de Ferran Oliver, desprès de Bartomeu Saladesprès de Cabiscol desprès de Cordells, francesc Corbera, qui el 1639 la va vendre a Francesc Pla, passant desprès a Enric Masdeu i Farrera, i d’aquest a la seva filla Clara Masdeu i Pla.Desprès passa al Hospital de St. Pau." Tot plegat hens fa pensar que no es tractava d’una casa de la noblesasi no d’aquella antiga pagesia que fins no fa pas tan, poblava la vesant oriental de Collserola.

Tot sembla indicar, que el material amb que es aixecatç el mur ones localitza la dita rajola formava part de les restes d’un enderroc, carretejades des-de un punt no gaire llunya. Pot ser des de l’antic Palau Reial de Valldaura?

Cal esmentar com d’alienes són també les pedres llaurades i capitells que l’any 1994 foren trobats a l’abocador del Laberint d’Horta, per cert a tocar el Camí que descriu en Josep Reig, a la seva carta de laVanguardia del 12 agost 1894 i desprès traslladats al jardí romàntic del Laberint d’Horta on des de aleshores son exposats.

M’explico:“Lo que formaba antes la cuadra de Valldaura, esta hoy agregado al termino municipal de Cerdanyola. Un camino que arranca de la carretera de Horta a Sarria, cerca de la torre llamada Laberinto, conduce a lo alto del valle en cullo llano se hallo el antiguo palacio real. Bajo toda la vegetacion que alla crece se encuentran enterradas colunas i capiteles conforme mencionome el actual propietario de aquellos terrenos. Guarda aquel lugar dos nombres significativos. A un collado de la sierra del Tibidabo, se la llama el Pas del Rey, diciendo la tradicion que por dicho punto se diriguian los soberanos a su posesion de Valldaura (…) un poco mas abajo del Pas del Rei hay un sitio conocido como el carregador y tambien el Coll de les forques, diciendo la leyenda que en el se colgaba a los criminales.Cerca del lugar preferido de nuestros condes, se ha edificado hace algunos años una casa, llamada tambien de Valldaura y cuyos moradores solo recuerdan (…) La hoy perdida mansion hara solo unos cincuenta años que dejo de havitarse, a consecuencia de una tentativa de robo frustrado, siendo muertos los tres criminales que lo intentaron, por los mozos de esquadra. Abandonada desde entonces la antigua i real casa, la mano destructora del tiempo derrumbo aquellos muros y la yedra oculto los fragmentos que componian tan añeja construccion. Hoy solo se distingue alguna pared i un trozo de boveda ; pero , repetimos, una investigacion bien dirigida podria descubrir algun detalle importante, no caviendo duda que limpiando la maleza aquellos muros,se descubririan fragmentos que si bien no recontruirian el antiguo palazio de Valldaura, nos harian conocer su importancia.”

Aquest article ens dóna una sèrie de dades que fan pensar que tant el propietari de Can Masdeu com el Marques d’Alfarras,propietari, aleshores del Laberint, tot llegint la Vanguardiaencuriosit, visités les restes i es féu carretejar els capitells i d’altres elements arquitectònics de pedra, i un de marbre llaurats, tots d’estil gòtic- renaixentista.

Pel que fa a la rajola, donem per bona la ipòtesi d’un posible intercanvi de pedres, per ves a saber què, amb els veïns de can Valldaura, masia que per cert es va aixecar més amunt, amb parttambé de les despulles del Palau reial de Valldaura.

Per ultim cal afegir que el  rei Martí  l’Huma  era casat amb na Maria de Luna senyora de Paterna i Manises. És documentat que es feien portar  ceràmica  d’aquestes contrades, que s’exportaven  per tota la  Mediterrània. I aixo no vol dir que a Barcelona no s’enfabriquessinde semblants. O que no poguessin estat fabricades per mudejarsde Terol fets venir pel mateig rei Martí a Barcelona.                                                                

                                      Juli Fontoba i Sogas 

Etiquetat com a | Envia un comentari

Sense data per al palau del Laberint d’Horta


La instal·lació, que fa prop de 40 anys que és propietat municipal, està a l’espera d’un projecte per a la seva restauració que no arriba


“Tot just l‘any vinent en farà 40 que el palau del Laberint d’Horta, conjuntament amb els seus jardins, són propietat de l’Ajuntament de Barcelona i encara no ha fet res per restaurar-lo ni té una data ni un projecte per fer-ho”, afirma Juli Fontoba, membre del Col·lectiu Agudells-Ecologistes en Acció, una de les entitats que ha impulsat el Manifest SOS Laberint d’Horta, que pretén recuperar aquest espai. “El palau s’ha deixat caure, quan dins hi ha elements medievals, com la torre Sobirana i dues sales adjacents de gran interès patrimonial que alguns historiadors situen en el segle VIII. Haches conjunt està envoltat d’una casa de camp d’estil neogòtic i neoàrab més moderna”, indica Fontoba. Abans de la cesio a l’Ajuntament, no havia tingut mai cap ús públic, “va passar directament dels marquesos de Llupià i d’Alfarràs, la família Desvalls, a l’Ajuntament i va quedar tancat, la qual cosa ha provocat que s’anés degradant”, afirma. El consistori té catalogat aquest edifici com part dels monuments històrico-artístics de la ciutat per la qual cosa Fontoba critica el que valora com a “deixadesa municipal” i afirma que “si haguessin entrat els okupes en haches edifici es mantindria millor”.


Si bé els jardins estan en bon estat, la situació de degradació del palau demana una actuació immediata. Almenys aquesta és l’opinió dels signants del manifest (prop d’una dotzena d’entitats socials del barri i d’arreu de la ciutat) que des de fa vuit mesos estan reclamant al consistori que actuï per preservar aquest edifici, declarat, conjuntament amb els jardins, d’interès segons la Carta de Florència de 1981. Per reclamarho, el 19 de setembre de 2009 es va realitzar un acte davant la porta d’entrada del Laberint d’Horta demanant que s’actuï. “En un moment de crisi, l’administració hauria de donar el do de pit i impulsar la recuperació d’aquest patrimoni que podria generar llocs de treball en feina de restauració i de formació de gent”, indica Fontoba. A més, realitzen un cop al mes visites guiades històrico-crítiques per fer difusió d’un patrimoni del qual el palau és el gran desconegut, han elaborat el vídeo “SOS Laberint d’Horta” que es pot veure al youtube i han realitzat reunions amb l’administració. Tampoc no s’entén, per part dels signants del manifest que, si es cobra entrada en concepte de museu-jardí per al seu manteniment, i és l’únic que ho fa en tota Barcelona, no es conservi en la seva totalitat

.

Ni data ni projecte


L’Ajuntament qui té competències al respecte és l’àrea de Medi Ambient que gestiona els parcs i jardins i que presideix Imma Mayol. En la reunió de l’11 de novembre de 2009 del Consell de Medi Ambient del consistori barceloní, Mayol va indicar que “no actuarien fins que no tinguessin clar quin projecte o quin ús tindrà aquell espai”, afirma Fontoba, una posició que comparteix el districte. Afegeix, però, que el problema no és tant quina proposta se’n fa sinó qui finança la reforma. Fa uns anys des de l’Ajuntament es va llençar la proposta de convertir aquell espai en un hotel que permetés que un inversor privat restaurés el palau a canvi de fer una cessió d’ús temporal per a la seua explotació. La idea va ser abandonada davant el fort rebuig veïnal”. Durant la reforma dels jardins es va sospesar de fer-hi la seu de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, però finalment es va descartar.


L’acusació de deixadesa per part de la Plataforma SOS Laberint d’Horta es reforça quan no hi ha constància de quins projectes de restauració del palau s’estan sospesant o quins hi ha sobre la taula. Tampoc no hi ha cap data, ni cap compromís temporal amb els veïns.


Els signants del manifest veurien amb bons ulls que s’hagués iniciat un procés participatiu entre la ciutadania o concurs d’idees perquè proposés usos i projectes per al palau, però, almenys per ara, no és una de les opcions del govern municipal. Els signants del manifest consideren que allò que s’instal·li en l’antiga casa dels marquesos ha de tenir una clara vocació pública i proposen crear un centre d’interpretació (que seria el primer centre d’aquest tipus a Barcelona) del futur Parc de Collserola que “forma part del nostre districte d’Horta- Guinardó”, afirma Fontoba. L’únic que existeix actualment és el que està ubicat a Cerdanyola del Vallès “i Barcelona se’n mereix un de propi”, indica. Una altra opció plantejada per la plataforma reivindicativa seria la d’ubicar una delegació del Museu d’Història de la Ciutat, per descentralitzar-lo, i¡ exposar restes ibèriques i romanes trobades a la Vall d’Horta i que, a més, comptés amb alguna sala més per a exposicions itinerants. Amb tot, sembla que aquests proyectes no acaben de convèncer l’Ajuntament, almenys de moment. Les accions de protesta segueixen, mentre el govern municipal dóna la raó als signants del manifest però respon sense concretar. Un palau i un jardí, els del Laberint d’Horta, que “formen part del patrimoni arquitectònic del nostre barri, de la nostra memòria col·lectiva. Tothom recorda haver-hi anat de petit, i també es mereix ser rehabilitat i més conegut entre els veïns d’Horta i els barcelonins pel seu valor patrimonial”, conclou Fontoba.


Publicat per Vicent Canet en el Carrer 115 

Publicat dins de historia St. Genis dels Agudells, Jardins, Mirant enrere | Etiquetat com a | Envia un comentari

D’una rajola trobada a Can Masdeu

D’una rajola trobada a Can Masdeu

 

Tot cercant el possible orígen d’una antiga rajola trobada, (  per un agró-okupa de l’activa masia Can Masdeu), entafonada en un dels murs exteriors, farcit de pedres de diferent origen i mida, algunes de tallades i maons, tot plegat, fet fort amb cal i sorra. Ens fou facil deduir que es tractava d’un element alie a la masia. M’esplico; aquesta rajola es de fang argilos, es de forma rectangular (mestra),  es policromada en verd (oxid decoure) i negre amo-ratat ( oxid de manganès), vidriat amb barnis de plom o galena, el motiu ornamental es geometric format per dues estrelles de vuit puntes, entrellaç-anse, (mocàrab), de dibuix obert, (de mostra), osigui que s’enllaça amb d’altres. Possiblement es tracti d’una rajola de cenefa, que degué tancar un paviment, que es practicament per l’unic que es feien servir les rajoles en el moment historic que ens ocupa.
 

Per la primitiva policromia, la datació, tot i que se les coneig coma "romàniques" o també de Paterna, per ser aquesta població valenciana la màxima productora d’aquest tipus de ceràmica, oscil·laria entre finals del s.XIII i principis del s.XV . En aquests segles les rajoles eren utilitzades en els paviments de palaus i sales nobles, difícilment enuna masia. El cert es que les dades que ens aporta en Desideri Diez i Quijano en el seu llibre Les masies d’Horta sobre els propietaris de Can Masdeu es que" fou can Poch, desprès Roure, desprès Sapila, desprès fou de Ferran Oliver, desprès de Bartomeu Sala desprès de Cabiscol Cordells desprès de francesc Corbera, qui el 1639 la va vendre a Francesc Pla, passant desprès a Enric Masdeui Farrera, i d’aquest a la seva filla Clara Masdeu i Pla. Desprès passa al Hospital de St. Pau." Tot plegat hens fa pensar que no es tractava d’una casa de la noblesa i si d’aquella antiga pagesia que fins no fa pas tan, poblava la vesant oriental de Collserola.        

Tot sembla indicar que el material amb que es aixecat el mur on es localitzà la dita rajola formava part de restes d’un enderroc, carretejades des-de un punt no gaire llunya. Pot ser des-de l’antic Palau Reial de Valldaura? 


Cal esmentar com d’alienes son tambe, les pedres llaurades i capitells que l’any 1994 foren trobats al abocador, del Laberint d’Horta, per cert a tocar el Camí que descriu en Josep Reig, a la seva carta de la Vanguardia del 12 agost 1894 i desprès traslladats al Jardí romàntic del Laberint d’Horta on des-de aleshores son exposats. 

M’explico: “Lo que formaba antes la cuadra de Valldaura, esta hoy agregado al termino municipal de Cerdanyola. Un camino que arranca de la carretera de Horta a Sarria, cerca de la torre llamada Laberinto, conduce a lo alto del valle en cullo llano  se hallo el antiguo palacio real. Bajo toda la vegetacion que alla crece se encuentran enterradas colunas i capiteles conforme mencionome el actual propietario de aquellos terrenos. Guarda aquel lugar dos nombres significativos. A un collado de la sierra del Tibidabo, se la llama el Pas del Rey, diciendo la tradicion que por dicho punto se diriguian los soberanos a su posesion de Valldaura…un poco mas abajo del Pas del Rei hay un sitio conocido como el carregador y tambien el Coll de les forques, diciendo laleyenda que en el se colgaba a los criminales.Cerca del lugar preferido de nuestros condes, se ha edificado hace algunos años una casa, llamada tambien de Valldaura y cuyos moradores solo recuerdan…La hoy perdida mansion hara solo unos cincuenta años que dejo de havitarse, a consecuencia de una tentativa de robo frustrado, siendo muertos los tres criminales que lo intentaron, por los mozos de esquadra. Abandonada desde entonces la antigua i real casa, la mano destructora del tiempo derrumbo aquellos muros y la yedra oculto los fragmentos que componian tan añeja construccion. Hoy solo se distingue alguna pared i un trozo de boveda ; pero , repetimos, una investigacion bien dirigida podria descubrir algun detalle importante, no caviendo duda  que limpiando la maleza aquellos muros, se descubririan fragmentos que si bien no recontruirian el  antiguo palazio de Valldaura, nos harian conocer su importancia.”

Aquest article ens dona una serie de dades que fan pensar que tant el propietari de can Masdeu, com el Marques d’Alfarras propietari, aleshores de Laberint, tot llegint la Vanguardia encuriosit, visites les restes i es feu carretejar els capitells i d’altres elements arquitectònics de pedra, i un de marbre llaurats, tots d’estil gòtic- renaixentista.

Pel que fa a la rajola, donem per bona la ipotesi d’un posible intercanvi de pedres, per ves a saber que, amb els veïns de can Valldaura, masia que per cert es va aixecar mes amunt, amb part també de les despulles del Palau reial de Valldaura.

 


Per ultim afegir que el rei Martí I, l’Huma era casat amb na Maria de Luna senyora de Paterna i Manises. Es documentat que es feien portar ceràmica d’aquestes contrades, que s’exportaven per tota la mediterrània. I aixo no vol dir que a Barcelona no s’en fabriquessin de semblants. O que no poguessin estat fabricades per mosaravs deTerol fets venir pel mateig rei Martí a Barcelona.
 

                                                              
 
Juli Fontoba i Sogas
 

Envia un comentari

Trovalla antiga rajola a Can Masdeu

Tot cercant el possible orígen d’una antiga rajola trobada, (  per un agró-okupa de la activa masia Can Masdeu), entafonada en un dels murs exteriors, farcit de pedres de diferent origen, algunes de tallades imaons, tot plegat, fet fort amb cal i sorra. Ens fou facil deduir que es tractava d’un element alie a la masia.M’esplico; aquesta rajola es de fang argilos, es de forma rectangular (mestra),  es policromada en verd (oxid de coure) i negre amo-ratat ( oxid de manganès), vidriat amb barnis de plom o galena, el motiu ornamental es geometric format per dues estrelles de vuit puntes, entrellaç-anse, (mocàrab), de dibuix obert, ( de mostra) , osigui que s’enllaça amb d’altres. Possiblement es tracti d’una rajola de cenefa, que degué tancar un paviment, que es practicament per l’unic que es feien servir les rajoles en el moment historic que ens ocupa.

Per la primitiva policromia, la 
datació, tot i que se les coneig com a "romàniques" o també de Paterna, per ser aquesta població valenciana la màxima productora d’aquest tipus de ceràmicaoscil·laria entre finals del s.XIII i principis del s.XV . En aquests segles les rajoles eren utilitzades en els paviments de palaus i sales nobles,difícilment en una masia. El cert es que les dades que ens aporta en Desideri Diez i Quijano en el seu llibre Les masies d’Horta sobre els propietaris de Can Masdeu es que " fou can Pochdesprès Roure, desprès Sapila,desprès fou de Ferran Oliver, desprès de Bartomeu Sala desprès de Cabiscol Cordells desprès de francescCorbera, qui el 1639 la va vendre a Francesc Pla, passant desprès a Enric Masdeu i Farrera, i d’aquest a la seva filla Clara Masdeu i Pla. Desprès passa al Hospital de St. Pau." Hens fa pensar que no es tractava d’una casa de la noblesa i si d’aquella antiga pagesia que fins no fa pas tan, poblava la vesant oriental de Collserola.        

Tot sembla indicar que el material amb que es 
aixecat el mur on es localitza la dita rajola formava part de restes d’un enderroc, carretejades des-de un punt no gaire llunya. Pot ser des-de l’antic Palau Reial de Valldaura?

 



Cal esmentar com d’alienes son tambe, les pedres llaurades i capitells que l’any 1994 foren trobats al abocador, del Laberint d’Horta, per cert a tocar el 
Camí que descriu en Josep Reig, a la seva carta de laVanguardia del 12 agost 1894 i desprès traslladats al Jardí romàntic del Laberint d’Horta on des-de aleshores son exposats.

M’explico: “Lo que formaba antes la cuadra de Valldaura, esta hoy agregado al termino municipal de Cerdanyola. Un camino que arranca de la carretera de Horta a Sarria, cerca de la torre llamada Laberinto, conduce a lo alto del valle en cullo llano  se hallo el antiguo palacio real. Bajo toda la vegetacion que alla crece se encuentran enterradas colunas i capiteles conforme mencionome el actual propietario de aquellos terrenos.Guarda aquel lugar dos nombres significativos. A un collado de la sierra del Tibidabo, se la llama el Pas del Rey, diciendo la tradicion que por dicho punto se diriguian los soberanos a su posesion de Valldaura…un poco mas abajo del Pas del Rei hay un sitio conocido como el carregador y tambien el Coll de les forques, diciendo la leyenda que en el se colgaba a los criminales.Cerca del lugar preferido de nuestros condes, se ha edificado hace algunos años una casa, llamada tambien de Valldaura y cuyos moradores solo recuerdan…La hoy perdida mansion hara solo unos cincuenta años que dejo de havitarse, a consecuencia de una tentativa de robo frustrado, siendo muertos los tres criminales que lo intentaron, por los mozos de esquadra. Abandonada desde entonces la antigua i real casa, la mano destructora del tiempo derrumbo aquellos muros y la yedra oculto los fragmentos que componian tan añeja construccion.Hoy solo se distingue alguna pared i un trozo de boveda ; pero , repetimos, una investigacion bien dirigida podria descubrir algun detalle importante, no caviendo duda  que limpiando la maleza aquellos muros,se descubririan fragmentos que si bien no recontruirian el  antiguo palazio de Valldaura, nos harian conocer su importancia.”

Aquest article ens dona una serie de dades que fan pensar que tant el propietari de can Masdeu com el Marques d’Alfarras propietari, aleshores del Laberint tot llegint la Vanguardia encuriosit, visites les restes i es feu carretejar els capitells i d’altres elements arquitectònics de pedra, i un de marbre llaurats, tots d’estil gòtic- renaixentista.

Pel que fa a la rajola, donem per bona la ipotesi d’un posible intercanvi de pedres, per ves a saber que, amb els veïns de can Valldaura, masia que per cert es va aixecar mes amunt, amb part també de les despulles del Palau reial de Valldaura.



Per ultim afegir que el 
rei Martí l’huma era casat amb na Maria de Luna senyora de Paterna i Manises. Es documentat que es feien portar ceràmica d’aquestes contrades, que s’exportaven per tota la mediterrània. I aixo no vol dir que a Barcelona no s’en fabriquessin de semblants. O que no poguessin estat fabricades permosaravs de Terol fets venir pel mateig rei Martí a Barcelona
 

                                                                                          Juli Fontoba i Sogas 

[@more@]

Envia un comentari

Trovalla antiga rajola a Can Masdeu

Tot cercant el possible orígen d’una antiga rajola trobada, (  per un agró-okupa de la activa masia Can Masdeu), entafonada en un dels murs exteriors, farcit de pedres de diferent origen, algunes de tallades imaons, tot plegat, fet fort amb cal i sorra. Ens fou facil deduir que es tractava d’un element alie a la masia.M’esplico; aquesta rajola es de fang argilos, es de forma rectangular (mestra),  es policromada en verd (oxid de coure) i negre amo-ratat ( oxid de manganès), vidriat amb barnis de plom o galena, el motiu ornamental es geometric format per dues estrelles de vuit puntes, entrellaç-anse, (mocàrab), de dibuix obert, ( de mostra) , osigui que s’enllaça amb d’altres. Possiblement es tracti d’una rajola de cenefa, que degué tancar un paviment, que es practicament per l’unic que es feien servir les rajoles en el moment historic que ens ocupa.

Per la primitiva policromia, la 
datació, tot i que se les coneig com a "romàniques" o també de Paterna, per ser aquesta població valenciana la màxima productora d’aquest tipus de ceràmicaoscil·laria entre finals del s.XIII i principis del s.XV . En aquests segles les rajoles eren utilitzades en els paviments de palaus i sales nobles,difícilment en una masia. El cert es que les dades que ens aporta en Desideri Diez i Quijano en el seu llibre Les masies d’Horta sobre els propietaris de Can Masdeu es que " fou can Pochdesprès Roure, desprès Sapila,desprès fou de Ferran Oliver, desprès de Bartomeu Sala desprès de Cabiscol Cordells desprès de francescCorbera, qui el 1639 la va vendre a Francesc Pla, passant desprès a Enric Masdeu i Farrera, i d’aquest a la seva filla Clara Masdeu i Pla. Desprès passa al Hospital de St. Pau." Hens fa pensar que no es tractava d’una casa de la noblesa i si d’aquella antiga pagesia que fins no fa pas tan, poblava la vesant oriental de Collserola.        

Tot sembla indicar que el material amb que es 
aixecat el mur on es localitza la dita rajola formava part de restes d’un enderroc, carretejades des-de un punt no gaire llunya. Pot ser des-de l’antic Palau Reial de Valldaura?

 



Cal esmentar com d’alienes son tambe, les pedres llaurades i capitells que l’any 1994 foren trobats al abocador, del Laberint d’Horta, per cert a tocar el 
Camí que descriu en Josep Reig, a la seva carta de laVanguardia del 12 agost 1894 i desprès traslladats al Jardí romàntic del Laberint d’Horta on des-de aleshores son exposats.

M’explico: “Lo que formaba antes la cuadra de Valldaura, esta hoy agregado al termino municipal de Cerdanyola. Un camino que arranca de la carretera de Horta a Sarria, cerca de la torre llamada Laberinto, conduce a lo alto del valle en cullo llano  se hallo el antiguo palacio real. Bajo toda la vegetacion que alla crece se encuentran enterradas colunas i capiteles conforme mencionome el actual propietario de aquellos terrenos.Guarda aquel lugar dos nombres significativos. A un collado de la sierra del Tibidabo, se la llama el Pas del Rey, diciendo la tradicion que por dicho punto se diriguian los soberanos a su posesion de Valldaura…un poco mas abajo del Pas del Rei hay un sitio conocido como el carregador y tambien el Coll de les forques, diciendo la leyenda que en el se colgaba a los criminales.Cerca del lugar preferido de nuestros condes, se ha edificado hace algunos años una casa, llamada tambien de Valldaura y cuyos moradores solo recuerdan…La hoy perdida mansion hara solo unos cincuenta años que dejo de havitarse, a consecuencia de una tentativa de robo frustrado, siendo muertos los tres criminales que lo intentaron, por los mozos de esquadra. Abandonada desde entonces la antigua i real casa, la mano destructora del tiempo derrumbo aquellos muros y la yedra oculto los fragmentos que componian tan añeja construccion.Hoy solo se distingue alguna pared i un trozo de boveda ; pero , repetimos, una investigacion bien dirigida podria descubrir algun detalle importante, no caviendo duda  que limpiando la maleza aquellos muros,se descubririan fragmentos que si bien no recontruirian el  antiguo palazio de Valldaura, nos harian conocer su importancia.”

Aquest article ens dona una serie de dades que fan pensar que tant el propietari de can Masdeu com el Marques d’Alfarras propietari, aleshores del Laberint tot llegint la Vanguardia encuriosit, visites les restes i es feu carretejar els capitells i d’altres elements arquitectònics de pedra, i un de marbre llaurats, tots d’estil gòtic- renaixentista.

Pel que fa a la rajola, donem per bona la ipotesi d’un posible intercanvi de pedres, per ves a saber que, amb els veïns de can Valldaura, masia que per cert es va aixecar mes amunt, amb part també de les despulles del Palau reial de Valldaura.



Per ultim afegir que el 
rei Martí l’huma era casat amb na Maria de Luna senyora de Paterna i Manises. Es documentat que es feien portar ceràmica d’aquestes contrades, que s’exportaven per tota la mediterrània. I aixo no vol dir que a Barcelona no s’en fabriquessin de semblants. O que no poguessin estat fabricades permosaravs de Terol fets venir pel mateig rei Martí a Barcelona
 

                                                                                          Juli Fontoba i Sogas 

[@more@]

Envia un comentari

Manifest SOS Laberint d’Horta

Manifest SOS Laberint d’Horta

Els Jardins del Laberint d’Horta són els jardins històrics, museu dins la natura, més antics de Catalunya, així és reconegut per la Carta de Florència, firmada pel Govern Espanyol el 1981. A l’hora, el seu palau forma part del catàleg dels monuments històrics-artístics de Barcelona.

Els Jardins del Laberint d’Horta varen costar ben car a la ciutat de Barcelona. L’any 1967, els propietaris ja no volien continuar mantenint un patrimoni que no donava cap benefici i, en canvi, comportava moltes despeses de conservació. És aleshores quan l’Ajuntament va commutar els Jardins per terrenys de l’avinguda dita avui de Pedralbes a favor dels Desvalls. L’any 1970, l’Ajuntament feia una primera restauració. Mesos més tard, s’obria per a ús de tota la ciutat, el que seria el primer jardí històric de la Ciutat. L’any 1994, després d’una nova restauració amb diners de la Comunitat Europea, obria novament les portes, amb protestes veïnals doncs, a partir d’aquesta data, el municipi fa pagar entrada, llevat dels diumenges i dimecres.

Han passat molts anys des que l’Ajuntament se n’ha fet càrrec, quaranta quasi bé, sense que a penes s’hagi actuat per tal d’aturar el progressiu deteriorament del palau.  Tots aquests anys s’ha estat recaptant entrades, gravacions de pel·lícules, anuncis, etc. Doncs, bé, aquests beneficis no han anat a parar pas a la conservació d’aquest patrimoni arquitectònic, artístic i històric, per altra banda inigualable, del Districte d’Horta Guinardó i de Barcelona. El magnífic palau romàntic, de gust orientalitzant, amb detalls neo-gòtics, barrocs, i marcats motius neoàrabs, cau davant la passivitat de l’Administració. El palau enyora el soroll de les tasques dels manobres. Els nombrosos motius ornamentals, balustrades, esgrafiats i merlets s’esvaeixen amb el pas inexorable del temps i la deixadesa. Les teulades s’esfondren Els pisos s’omplen de runes. Donada la situació d’abandonament en què es troba l’antic palau per part de l’Ajuntament, i abans que aquest patrimoni cultural, històric i artístic de la nostra ciutat i sobretot del Districte d’Horta Guinardó, se’ns acabi venint a terra, les entitats cíviques i veïnals, acadèmiques, i la societat civil en el seu conjunt,  hem de sumar esforços i plegades aconseguir acabar amb aquesta lamentable situació.

Per tot plegat exigim a l’Ajuntament de la Ciutat i al  Districte d’Horta Guinardó que, d’una vegada per totes, restauri i doni un ús públic al magnífic llegat que representa per Barcelona el Palau del Laberint d’Horta.

Col.lectiu Cultural i Ecologista Agudells- Ecologistes en Accio Catalunya        

AVV Can Papanaps-Vallhonesta 

AVV Can Baro

AVV Horta

AVV Can Ricart

AVV Casc Antic

AVV l’ Òstia de la Barceloneta

CGT de Parcs i Jardins

Plataforma en defensa de la Barceloneta

Sindicat d’Administració Publica de Barcelona CGT

Oficina per l’Okupació de Karcelona

Ecogays-CGB

CSO Kan Pasqual

Plataforma Horta-Carmel-Guinardó / Un altre món és possible

Assemblea de Joves d’Horta Guinardó.

AVV St. Genís dels Agudells 

 

1 comentari

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Envia un comentari